L’independentisme es cognomena de moltes formes. Es cognomena Grau, es cognomena Bosch, es cognomena López, es cognomena Vásquez, es cognomena Afzal, es cognomena Atanassov, es cognomena Lee, es cognomena Smith, es cognomena Boujjadani…i precisament heus aquí la seva grandesa. I heus aquí la seva victòria.
I tenim l’obligació moral de reflectir-ho en el principal actor representatiu de la societat civil del procés. L´ANC, la nova ANC ha de reflectir això. Ha de ser capaç d’interpel·lar a aquells que segueixen desatesos políticament. Ha de ser capaç de constatar de forma inequívoca que tot això, que tot aquest procés, transcendeix un origen, una llengua, un cognom o una bandera determinada. Que tot això va d’emancipar-se d’un estat terriblement opressor. Que tot això va d’alçar-se i reclamar una cosa tan democràtica com la llibertat.
Una ANC mestissa, diversa i plural ha de ser la principal eina de l’independentisme contra el discurs trampós i de la por de l´unionisme més reaccionari. Una ANC que reflecteixi a aquest país tan divers. Una ANC que sigui el mirall d’un poble que parla centenars de llengües, que té centenars d’orígens i que es cognomena de centenars de formes. Però que comparteix un anhel: guanyar un país.
Jo personalment i de forma molt humil, faré tot el posible pequè així sigui. Ho devem als realment imprescindibles. A tots aquells que amb fred, pluja o calor estan al carrer cada dia, deixant-se la pell per aquest procés. A tots ells, moltes gràcies.
