.
Avui torno a incorporar-me a les col·laboracions mensuals amb El Mati. Per motius professionals, he estat més d´ un any sense aporta cap escrit. I la veritat es que ja en tenia ganes de tornar a rodar.
Per començar aquesta nova etapa voldria escriure unes línies sobre aquest entorn en el que estem immersos a tots els nivells (econòmic, polític,social,….). La meva única pretensió es posar sobre el paper alguns sentiments que ja fa molt temps que els porto dins. I quina millor manera que expressar-los en aquesta finestra al mon que es El Mati.
Fa un temps vaig sentir a algú dient que la vida es com una pila; existeix un pol negatiu i un pol positiu. Sense la interacció de ambdós pols, la pila no funciona.
El pol negatiu ens permet resta alertes i amatents en tot allò que es pot millorar, o que ens permetrà anar variant el rumb de la nostre existència, tant en l´ àmbit personal com col·lectiu de país. Però si el pol negatiu actua més enllà de la seva funció inicial, la pila no funciona. I la vida personal, i col·lectiva d´ un país, tampoc.
No teniu la sensació que aquest es un mal que estem patint a Catalunya ?. I dic Catalunya perquè l´ esperit crític, en la seva vessant més negativa, i l´ actitud autodestructiva, sempre ha estat una característica molt nostre.
Vagi per endavant que, per la meva feina, estic molt a prop de dos dels col·lectius que, entre altres, estant patint més la realitat actual; el empresari català de la nostrada PYME i el col·lectiu d´ estudiants (universitaris, o no) a punt de sortir al mercat laboral.
La situació actual està portant a molts dels nostres empresaris a replantejar la viabilitat dels seus projectes empresarials. I a les futures generacions a tenir que lluitar contra un mercat laboral amb quasi un 20% d´ atur. Això es una evidencia. I no serè jo el que maquilli aquesta realitat. Però sempre hi ha un pol positiu que fa funcionar la pila. Els que tenim més edat sabem que el nostre país ha passat per moments tan dolents, o pitjors, que l´ actual. I sempre n´hem sortit reforçats . Quina poca memòria històrica tenen els nostres polítics i mitjans de comunicació !!. No es cert que aquesta situació referma el nostre esperit de lluita i adaptació al medi ?. Això vol dir “reinventar-se” cada dia i prendre consciencia que, tant en l´ àmbit d´ empresa com el de persona/professional, hem de afinar molt el llapis alhora de donar les nostres millors qualitats, ser excel·lents en tot el que fem i treballar per construir un societat molt més competent. I faig referència a la “competència” i no a la “competitivitat”; un àmbit molt més ampli que el estrictament econòmic.
Com alguns especialistes diuen, existeix un “doble mercat laboral”. Hi ha un gruix d´ aturats que difícilment podran ser “recol·locats” dins el nou teixit empresarial que s´ està construint. I aquest es un problema social, no només econòmic. Per tant, no es només tasca de la empresa afrontar el problema del atur.
Per experiència pròpia puc constatar que hi ha un gran nombre d´ empresaris, estudiants, organitzacions socials,….. que estan treballant per construir aquesta “nova societat”. No tothom està esperant que el senyor estat (ajuntaments, generalitat, govern de Madrid,….) ens doni sol·lucions.
Sota el meu punt de vista, el major risc que ara tenim a Catalunya es que l´ efecte del pol negatiu acabi ofegant la funció que li pertoca fer al pol positiu. I la pila s´ acabi aturant.
I ni els nostre polítics ni els mitjans de comunicació ajuden a evitar aquest efecte.
Per això a partir d´ avui, i durant els propers mesos, m´ he proposat anar publicant diferents exemples i situacions que refermen aquesta vitalitat del nostre teixit empresarial i social. Em nego a acceptar la “realitat virtual” en la que estem immersos on sembla que només actual el pol negatiu de la pila.
