La Setmana del Llibre en Català és un dels esdeveniments més importants del sector editorial del país, una de les dates marcades a foc al calendari de molts lectors i lectores i que concentra tota l’activitat literària catalana a la ciutat de Barcelona durant uns dies. La fira marca la reentrada literària de setembre i, donada la seva importància, des de fa anys condiciona la planificació de les editorials, moltes de les quals reserven algun llançament important per aquells dies.
Des de la pandèmia de COVID-19, la Setmana es va traslladar des de la Catedral fins al Moll de la Fusta, una mesura d’urgència per la necessitat d’espais oberts i de circulació d’aire, però que es va demostrar com un encert per les virtuts del nou espai. El que no van canviar van ser les dates, qualsevol persona que hi assisteixi amb regularitat, té present que la fira se celebrava pels volts de la Diada de l’11 de Setembre. Però enguany la Setmana serà diferent perquè torna a traslladar-se, aquest cop al Passeig Lluís Companys, i, a més, s’esdevindrà la setmana de la Mercè, en plena festa major de la ciutat.
En aquesta ocasió, no es tracta d’un canvi motivat per un cas de força major, sinó de força política. La decisió d’acollir la Copa Amèrica de Vela a Barcelona ha condicionat el calendari de diverses activitats de la ciutat, entre les quals es troba la fira literària més important del país, que té com a eix central la llengua catalana. Si deixem de banda la preferència de cadascú -no és difícil imaginar la meva- i ens centrem en criteris polítics, estem davant d’un model que prioritza acollir esdeveniments internacionals per intentar cridar l’atenció, en comptes de potenciar la marca pròpia i situar la ciutat al mapa amb autoestima i producte local. No haurien de ser accions incompatibles, però des del meu punt de vista, el que no hauria de passar mai és que l’una perjudiqués l’altra, perquè prou que sabem que l’opció que sortirà perdent sempre serà la local, que probablement per segons quins dirigents és massa provinciana per competir. I si parlem ja del nínxol del món del llibre…
L’organització de la Setmana, que n’era conscient des d’abans de celebrar l’edició de 2023, ho entoma com una oportunitat. El passeig Lluís Companys és cèntric i prou espaiós, caldrà reduir les mides de gairebé tot per poder no baixar el ritme, però no es preveu que això afecti en gaire res al desenvolupament de la fira. També les noves dates són una incògnita. És una setmana festiva per la ciutat i caldrà veure si el públic que hi pugui assistir és diferent del que es desplaça fins al Moll de la Fusta. Fa bé l’organització de veure-ho com a oportunitat, també en el seu dia anar al Moll de la Fusta va generar molts dubtes, però va acabar sent molt positiu. Posant-hi voluntat segur que també es poden trobar avantatges a la nova ubicació. Però vist des de fora, com a usuari i com a persona interessada que la Setmana sigui un èxit perquè això sempre afavorirà la producció de llibres en català, té tota l’aparença de tret al peu. I a més, per donar prioritat a un esdeveniment que probablement no genera gaire simpatia a la majoria de barcelonins i barcelonines i que, per les imatges que se n’han vist, tampoc sembla que sigui un gran èxit de públic.
En definitiva, em costa veure-ho de manera optimista, no m’agrada aquesta Barcelona que prioritza allò de fora per davant de les seves grans potencialitats. Però la Setmana hi serà i en gaudirem, tant si li agrada al consistori com si no. Teniu dies per triar, del 20 al 29 de setembre al passeig Lluís Companys. Aneu-hi, volteu, assistiu a activitats, xerreu amb els paradistes, que són els responsables de mantenir activa l’edició en català. Viviu la Setmana, que és un orgull que existeixi un esdeveniment així. No deixem que sigui segon plat de res ni de ningú.
