Com ja era previsible, del tot previsible, el mantra convergent “UNITAT=LLISTA UNICA”, està arribant al seu clímax amb la conferència del proper dimarts. Tot el què en podem esperar és l’apel·lació racional, espiritual, física, mental, religiosa, sexual, d’en Mas a la llista única. Amb aquesta aposta unitaria, l’únic i absurd objectiu -del tot legítim- del President és evitar que Convergència desaparegui. Perquè després del 9N, ha quedat clar que Convergència no desapareixerà. Si d’alguna cosa ha de servir una lectura acurada del 9N, és que en Mas té més possibilitats de les que li tocaven per culpa de la corrupció dels seus, de mantenir viva la flama de un partit nacionalista-independentista de centredreta. La gent l’ha visualitzat com el líder que s’atreveix una mica, però és que l’electorat convergent, només vol atrevir-se una mica. L’autèntic adversari de CDC, com a partit, no és l’ERC d’en Junqueras. És una ANC que vulgui tirar pel dret i que necessiti passar a l’acció política de veritat. Si en Junqueras fa cara d’emprenyat per sentir-se traït pel Mas, ni us podeu imaginar la reacció de la gent de l’ANC quan s’olorin que farem llista única i que incorporarem també al Duran (i els seus homes). Caldrà argumentar que necessitem més vots, que cal convèncer els del Sí/No… I embolica que fa fort.
La por a la derrota electoral no pot condicionar unes eleccions plebiscitàries que han de ser forçosament plurals. Ja votarem en un futur referèndum el Sí i el No. Quasevol politòleg que hagi cursat les mates del social sap que, per sumar voluntats, cal maximitzar les opcions de vot. Un de la CUP no votarà Mas, i un junquerista d’esquerres, tampoc. La gent de Súmate, i els socialistes recent independitzats tampoc votaran Mas, ni jo votaré Mas si va amb en Duran. La CUP té el seu electorat, en Mas té el seu electorat, en Junqueras té el seu electorat. Tots tres electorats per separat sumen molt més que junts, en qualsevol dels casos. I és evident que en Junqueras pot frenar la pujada de Podemos, però ha d’anar sol. I és evident que en Mas pot recuperar vots pro-Duran, però ha d’anar sol.
Perquè al final, si estem d’acord que amb els vots suficients farem un govern d’unitat per pactar la transició amb Espanya, on és el problema? Mirem de posar-nos d’acord amb com farem aquesta transició. Posem totes les patums a treballar en el tema, posem tots els tiradors mediàtics a defensar la necessitat de una transició real. I no tinguem por de tenir més o menys vots. Perquè els volem tots, i els necessitem tots. I els tindrem tots, si el què volem és la independència de Catalunya, no la supervivència d’uns quants.
