S’acaba 2020 amb una de les millors notícies que podríem tindre. La campanya de vacunació a la població contra la covid 19 més gran que es recorda des de la grip espanyola de 1918. I amb aquesta vacunació sorgeixen uns dubtes que és pressuposaven contestats, però com aquest 2020 no deixa de sorprendre… doncs intentarem fer-ho en aquestes línies.
Al País Valencià el primer vacunat ha sigut un home, Batiste Martí. Les que hem crescut escoltant “La Gossa Sorda” hem pensat un “i allà va Batiste Ceba, dos cassalles dins del cos…” desitjant que tinga salut per molt de temps.
Perquè no havia de ser d’altra manera, les primeres vacunes havien de ser per la gent major. Per eixa gent que no tenia quasi defenses per salvar-se, per raó d’edat; que no eren portats als hospitals per donar oportunitat de viure als joves o que si anaven, els donaven cures mínimes i perquè estaven en residències tancats i aïllats, quan havien construït amb tant d’empeny, treball i esforç l’estat del benestar que estem gaudint.
Aquest estat del benestar del qual lluïm, però del qual sabem ben poc. Cadascun de nosaltres des del moment que naix està protegit per la Seguretat Social.
Penseu en 1900, es treballava de sol a sol (i encara més), es cobrava quan es cobrava, sense mínims i si no es treballava, no hi havia jornal. No hi havia baixes per malaltia, no hi havia prestacions per desocupació, per accidents de treball ni per malalties professionals, no hi havia jubilació. I els metges que atenien a la gent, ho feien cobrant.
Que diferent de la situació actual veritat? Ara, la sanitat és una qüestió pública.
Prevista a l’article 43 de la Constitució Espanyola, en el que estableix que correspon als poders públics organitzar i tutelar la salut pública mitjançant mesures preventives i servei de les prestacions i serveis necessaris. Desenvolupat als articles 148 i 149 del mateix text legal, quines seran les competències de les Comunitats Autònomes i de l’estat en aquesta matèria.
L’article 149 estableix que li correspon a l’estat la sanitat exterior, les bases i la coordinació general de la sanitat ( emergències sanitàries…) i la legislació sobre productes farmacèutics. Per la qual cosa és qui coordina totes les operacions sanitàries.
Què implica això? L’estat i les CC.AA, en definitiva l’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA administra aquest servei.
Amb quins diners? Amb els diners que paguem els ciutadans i ciutadanes amb els impostos i taxes que se’ns aplica en el nostre dia a dia. Si una persona compleix amb les seues obligacions tributàries està contribuint al fet que l’hospital de la seua zona tinga un servei complet. Si no compleix les obligacions tributàries, pot comprar unes quantes màquines per blanquejar el seu comportament.
Per la qual cosa, som nosaltres el poble qui ha comprat aquestes vacunes a la farmacèutica mitjançant la gestió que ha fet l’estat (i la UE). L’estat serà qui distribuirà de les vacunes per CC.AA i aquestes les que organitzaran el procés de vacunació, mitjançant els criteris que s’han triat.
Per què no s’ha deixat que les vacunes siguen posades al mercat i així tindre un lliure mercat? Perquè ens coneguem i com a societat donem un poc de fàstic. No es tardaria a pujar el preu d’un producte que ara és de primera necessitat per fer negoci.
Penseu en els Estats Units, on les factures que hauran de pagar la gent que ha passat per l’hospital per curar-se de la COVID 19 fa feredat. Perquè allí el lliure mercat regula els preus i no tenen un sistema nacional de salut.
Quan acabe aquesta pandèmia podrem demanar explicacions als nostres dirigents per la gestió d’aquesta, és evident que és la primera que vivim tots i que cap govern mundial tenia un llibre d’instruccions al que poden acudir en cas de dubte (mèrit apart per Jacinda Jarden). Però fins que arribe eixe moment quedem-nos en el moment de la primera vacuna. Una infermera de la sanitat pública, administrant una vacuna feta per la ciència sense cobrar-la, perquè som un país que cuida de totes les persones que estan en ell. O almenys s’intenta.