Que el discurs identitari del PPCV -la base de seu discurs polític al País Valencià- està fonamentat en el cinisme és sabut per tot aquell que compte amb un mínim de coneixement(s). Que la cúpula del partit no s’ha cregut mai el secessionisme lingüístic i que el fa servir com a atzagaiada política és prou evident. Tot i així, no deixa de ser notícia que ens arribe una confesió directa, i més si és a través d’una personalitat com Pere Maria Orts i Bosch, que ha revelat com Francisco Camps li va confesar que creia en la unitat de la llengua, però que no podia dir-ho públicament per motius polítics. Orts és un d’aquells referents estranys dins de la burgesia valenciana. Amic de Joan Fuster des dels 11 anys d’edat, ha restat fidel a la llengua i al país, i ha dedicat el temps i la fortuna familiar a la recerca –fonamentalment en els camps de la història comarcal i l’heràldica- i al mecenatge cultural. En l’ocàs de la seua biografia ha cedit a la Generalitat la més important col·lecció personal d’art i llibres que ha rebut mai el poble valencià. Si d’alguna paraula no es pot dubtar en aquest país és de la d’Orts i Bosch.
Aquesta revelació ha coincidit en el temps amb la preparació de la Via Catalana que se celebrarà demà i que tenia previst endinsar-se en terres valencianes per Vinaròs. Després de l’anunci de la prolongació de la cadena pel Baix Maestrat, el vicepresident del Consell, José Císcar, va anunciar que la Generalitat s’oposava que la Diada se celebrara a Vinaròs, tot argumentant de forma un tant surrealista que “no es poden celebrar actes d’afirmació autonòmica o nacional d’una altra autonomía, ni de Catalunya ni de cap altra”. I anunciava que es prendrien mesures sense explicitar-les, segurament perquè cap d’elles no s’ajustaria a unes motivacions jurídicament tan indiscutibles. Divendres passat era la subdelegada del govern espanyol, Paula Sánchez del León (per cert, per a aquests càrrecs els trien en funció del ‘rancio abolengo’ dels cognoms?), que declarava que ni autoritzava ni prohibia la cadena perquè ningú no té capacitat per decidir sobre drets fonamentals com el de manifestació. Tot i així, no podia estar-se de “condemnar” els objectius de la cadena, en un país on ningú s’escandalitza perquè un líder polític condemne les idees legítimes i democràtiques dels altres. Hores després arribava el Molt Honorable President Alberto Fabra per acabar d’apujar el nivell afirmant que aquesta setmana “a València no se celebra res”, perquè ens sentim “orgullosos de ser valencians i espanyols i de defensar les nostres senyes d’identitat, la nostra cultura i la nostra llengua”. Cal dir que ni tan sols en el tuit del president que arreplegava aquestes declaracions es feu servir el defensadíssim valencià. Finalment ahir esclatava la notícia: el PPCV havia trobat la mesura adient contra tan intolerable ofensa: prohibir. Perquè la cadena a Vinaròs “afectaria greument el manteniment de la seguretat vial i ciutadana”. Amb aquesta solidesa argumental, el govern espanyol engegava un dret fonamental a fer la mà.
Val a dir que els interlocutors de la conversa revelada per Pere Maria Orts podrien haver estat indistintament tant el president Fabra com el vicepresident Císcar. Fabra, des de Castelló estant, va defensar les emissions de TV3. Císcar, quan era alcalde de Moraira, mai no es va mostrar hostil a l’ensenyament normalitzat en una comarca tan allunyada del blaverisme com la Marina. Quan s’accedeix a la cúpula del PPCV i de la Generalitat, però, tard o d’hora toca afegir-se a les hordes del cinisme. L’explicació és ben senzilla: per aquestes conrades, quan arriba Espanya marxa la democràcia. La identitat reificada, “valencians i espanyols”, esdevé dogma de fe. I si per enfortir-la cal bandejar la filologia i l’obvietat, es bandegen. Si es reconeix la unitat de la llengua, es legitima l’opció, si més no, d’una identitat més o menys compartida. Poden negar la terra és redona si serveix per esvair qualsevol mena de lligams entre valencians i catalans. Així doncs, la cadena a Vinaròs deixa de ser una iniciativa dels valencians, compactes com una roca en la seua espanyolitat, per esdevenir una ingerència dels catalans que volen esmicolar Espanya. Tant fa que els autobusos que s’estan omplint a Barcelona i rodalia tinguen com a destinació les Terres de l’Ebre, la premsa amiga els envia directament a envair Vinaròs.
Fet i fet, però, el que revela aquesta decisió tan escandalosa de la delegació del govern espanyol és el pànic de l’Estat, que retorna 35 anys després, davant la presència d’un miler escàs de persones agafant-se de la mà a Vinaròs. A dalt Catalunya marxa, a baix el PP s’ensorra, i s’albira l’abisme, molt més proper. Ignore el que succeirà demà a Vinaròs, tot i que hi ha molta agent que s’ha engrescat després de la darrera atzagaiada del Consell i ha anunciat que hi aniria. Sí que sé, però, que serem milers els valencians, fonamentalment residents al Principat, que ens enllaçarem, del Pertús a Alcanar, amb els germans de Catalunya per donar suport al procés i anhelant-lo per al País Valencià, perquè la vostra llibertat és la nostra llibertat davant aquesta deriva totalitària.
