Una nova sentència reobri la ferida. Fa uns mesos el Tribunal Suprem va assentar jurisprudència en un intent per tapar les evidents fallides del codi penal espanyol en qüestions de la llibertat sexual de les dones arran del cas de Pamplona.
Perquè encara s’ha d’explicar que no és no. I que si no hi ha un si, és també un no.
El codi penal espanyol (modificat en 1995) estableix dos tipus de delictes, l’abús sexual i l’agressió sexual. El primer, l’abús sexual tipificat a l’article 181 ens diu que el que realitze actes que atempten contra la llibertat o indemnitat sexual d’una altra persona sense violència o intimidació serà condemnat en una pena de presó d’un a tres anys. I el segon, l’agressió sexual, parla a l’article 178, necessita que hi haja violència o intimidació, per poder considerar-ho una agressió.
En resum, si et violen sense violència/intimidació és un abús sexual i si et violen amb violència serà una agressió. A part, que has de demostrar que hi ha hagut violència, que has lluitat per la teua vida i que si has tingut una reacció per la qual has deixat de reaccionar per passar com més aviat millor aquest tràngol això vol dir que tant mal no ho has passat. Perquè aquesta sentència diu que com ella estava alcoholitzada no era capaç de negar-se a mantindre eixes relacions sexuals i per tant és un abús. Repetisc. Una sentència d’una Audiència Provincial dient que com la xica no estava conscient no es va poder negar.
Ho hem dit i ho repetirem les vegades que faça falta. Només si una persona diu si a mantindre una relació sexual aquesta es consentida i encara més important, consensuada. Si diu que no o si no diu res, no es pot parlar d’una relació sexual consensuada i menys encara consentida. I es evident que per tindre sexe, s’ha de consentir. No es una cosa baladí.
Amb aquesta sentència es dona un nou colp a les dones. Si, a les dones. Perquè no es dona importància a la nostra voluntat i es penalitza a més que no estiguem conscients.
L’avís per nosaltres, les dones, és greu. Si beus alcohol i/o et drogues voluntàriament i et violen, només seran condemnats per abús. Facen el que facen. Per altra part, si et droguen, amb burundanga o derivats passarà el mateix.
I l’avís per a ells és clar. Usa drogues, que la condemna serà menor. Ja sigues un o cinc contra una xiqueta de 14 anys en un vell edifici sense escapatòria, violes durant 10 minuts o tota la nit per torns.
L’anterior ministre de Justícia, Rafael Català, ja va dir que es faria una comissió per a la nova redacció d’aquest tipus penals. Una comissió que en el seu moment comptava amb més homes que dones per redactar el tipus penal patit en la seua majoria per dones. I encara no s’ha fet res. Falta que els polítics se senten de veritat per reformar aquests articles en el que quede clar que només si és sí. Que si la dona està inconscient i es mantenen relacions sexuals és una violació.
Perquè amb tot açò queda clar que les institucions no es prenen de manera seria el problema de gènere que estem patint les dones. Perquè veiem com la violència institucional afegeix una pedra més en el camí de la igualtat.
