El paisatge acompanya a la Cerdanya. Allà baix es veu la vall. La gent ni es distingeix. Tant sols algun cotxe es deixa endevinar en la distancia.
Amb una vista així es normal que els pensaments volin sense aturador.
Una taula ben parada i amics que es troben per parlar i per actuar. La conversa es franca i lliure, sense posats convincents. Amb naturalitat sorgeixen projectes comuns que s’ acullen i es debaten. Desprès del primer impuls la idea ha de volar tota sola, planant lliure. I es clar que volen d’ allà dalt estant!
Quina gran cosa és l’amistat, i quan costa de trobar-la si és sincera!.
Així hem passat el dissabte, compartint àpat, conversa i ideal, gaudint de l‘avui i per un pervindré més nostre on la Cerdanya no sigui partida.
Entre amics els somnis es fan possibles.
Així ha estat avui amb la Imma i en Carles, ens han acollit casa i al seu cor. Companys de camí amb un únic destí, la llibertat plena de Catalunya.
Amics, d’aquí dalt estant tot és possible.
