Aquest és el text de la proposta i crida que uns quants militants d’UDC, tots ells allunyats de la primera línea política, i amb antigues responsabilitats institucionals i de partit, per patriotisme, formulen al President i resta de membres del Comitè de Govern d’UDC, així com a la mesa i Presidència del Consell Nacional:
PROPOSTA DE CONVOCATÒRIA D’UNA CONFERÈNCIA NACIONAL EXTRAORDINÀRIA (CONSELL NACIONAL AMPLIAT AMB AFILIATS QUE HO DESITGIN) PER DECIDIR EL POSICIONAMENT NACIONAL D’UDC A PARTIR DE LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL.
MOTIVACIÓ:
La transcendental importància del moment que estem vivint, amb la sentència del Tribunal Constitucional que malmet greument l’Estatut d’autonomia votat pel poble de Catalunya i al que UDC va donar suport, exigeix un debat ampli en el si del partit sobre quin camí cal ara seguir i quines iniciatives s’han d’adoptar a partit d’ara.
La direcció d’UDC de forma coherent amb la crida a tota la militància a manifestar-se contra la sentència amb un lema que diu “som una nació, nosaltres decidim” no pot prescindir al mateix temps d’escoltar la veu dels mateixos afiliats que també han de decidir en un debat seré i tranquil però importantíssim de cara al futur quin han de ser el posicionament d’UDC. Debat en el que aquesta direcció ha de presentar de forma clara quins són, al seu criteri, els següents passos a seguir, que nosaltres pensem ens han de conduir cap a una Catalunya independent. I debat i votació en el que tots els militants han de poder expressar i debatre democràticament també les seves propostes.
El trencament del pacte d’estat estatutari, que expressa la incapacitat de l’Estat d’entendre, respectar i conviure amb Catalunya, com a nació, en el marc d’un estat plurinacional, pluricultural i plurilingüístic comporta l’obligació de tot partit catalanista de donar una resposta política al carreró sense sortida a que ens porta l’actual situació, amb el màxim debat i suport de la militància que la gravetat de la situació exigeix, a les portes a més de les properes eleccions al Parlament de Catalunya,
Som conscients de la proximitat d’aquestes eleccions, raó de més per poder-nos presentar davant la societat amb un missatge audaç i clar de cap on volem anar i com arribar-hi Un missatge que sumi, que sigui realista i a l’hora valent. Un missatge que ens permeti governar el dia a dia i a l’hora treballar per un futur proper com el que desitgem.
Per aquest motiu, únicament per raons de patriotisme i d’acord amb l’exigència de començar a treballar l’endemà mateix de la manifestació pels nostres drets nacionals, com han expressat també els nostres expresidents, demanem al President i Mesa del Consell Nacional i al President i resta de membres del Comitè de Govern d’UDC la urgent convocatòria d’una Conferència Nacional Extraordinària o Consell Nacional ampliat a tots els militants que ho desitgin, on es pugui debatre i votar la posició que ha d’adoptar el nostre partit a partir d’ara. Entenem que no n’hi ha prou amb que es convoqui un Consell Nacional convencional perquè es donen circumstàncies excepcionals que requereixen escoltar, debatre i votar amb la participació de tots aquells militants que s’hi vulguin implicar en aquests moments tant trascendentals pel nostre país. No seria creïble la crítica a l’Estat i el Tribunal Constitucional per no escoltar la voluntat del poble de Catalunya i al mateix temps prescindir dins d’UDC d’escoltar el que pensa la seva militància.
Catalunya ha demostrat sobradament la seva vitalitat a la manifestació del 10 de juliol. Apelem a l’anima d’UDC, al sentiment de cada un dels seus afiliats, recordem el compromís d’aquells que s’ho van jugar tot, des del partit, pel país. Per fidelitat al seu exemple i també com a exigència històrica pensant en l’herència que hem de deixar als nostres fills no podem restar indiferents, com a afiliats a UDC, davant del que està succeint. Per això demanem als afiliats que comparteixin aquest neguit, que sentin la insuperable necessitat d’expressar i fer sentir la seva veu, que vulguin ser partíceps de les decisions que en el futur ha d’adoptar UDC, que es sumin a aquesta iniciativa. Fem una crida a tots aquells afiliats al partit, en especial als que comparteixin el nostre mateix ideal i defensa d’una Catalunya independent, inclosa la Unió de Joves, a sumar-se a aquesta petició.
Podeu fer arribar a la següent adreça de correu electrònic: les vostres dades, comentaris i adhesions, especificant el nom i municipi de militància i també si ostenteu alguna responsabilitat dins del partit. Us mantindrem informats tant del suport rebut com de la resposta que obtinguem.
JUSTIFICACIÓ DOCTRINAL DEL POSICIONAMENT ACTUAL D’UDC A FAVOR DE LA INDEPENDÈNCIA:
1.- Unió Democràtica de Catalunya ha tingut sempre com a marc de referència i objectiu principal de la seva acció política la nació catalana. El Manifest Fundacional d’Unió Democràtica de Catalunya deia:
“Exigim per a Catalunya la reconeixença de la seva personalitat nacional, en una autonomia plena i absoluta, dins d´una Confederació Ibèrica lliurement pactada”.
2.- El Primer Congrés d’UDC, l’any 1932, va debatre i aprovar la Ponència redactada per Pau Romeva titulada “La Política Catalana Actual”. “En síntesi, s’expressa la insatisfacció d’Unió Democràtica amb el text de l’Estatut aprovat per les Corts de Madrid, que no dubta a definir com una “carta atorgada” i no com l’expressió de la voluntat de Catalunya. Tot i això, el Congrés reconeix el text resultant com un instrument apte per Catalunya, la utilitat del qual caldrà valorar-la per la seva capacitat de resoldre els problemes de Catalunya des de dins mateix del país. Pel que fa a la col·laboració amb d’altres partits, qualsevol acord s’hauria de bastir sobre les coincidències de programa, en el sí de les institucions i després de les convocatòries electorals.”
3.- En el Segon Congrés d’UDC, l’any 1933, es va debatre la ponència “Doctrina Nacionalista”, elaborada per Pau Romeva, Miquel Coll i Alentorn i Josep Maria Font i Cabot i que pretenia desenvolupar el punt segon del manifest fundacional abans esmentat. “ Amb rotunditat la ponència expressa que “Catalunya, o més ben dit, els països de llengua catalana, constitueixen una nació amb totes les característiques de tal i per tant amb tots els drets i els deures que es deriven d’aquesta categoria”. Expressa que Catalunya, com a nació, mereix el respecte al seu dret d’autodeterminació i al reconeixement del ple exercici de la seva sobirania. Reitera l’acceptació de l’Estatut de Núria, tot i que no representa, ni de bon tros, “una satisfacció de les nostres aspiracions” L’Estatut, a més, no és cap solució definitiva, perquè les situacions de llibertat restringida solen resultar inestables….i per això “la millor solució per als problemes nacionals dels països ibèrics és una confederació lliurement pactada sobre les bases d’independència política, interdependència econòmica i fraternitat espiritual”. Això, però, només és possible si totes les parts hi estan d’acord, per la qual cosa Catalunya, cas de no ser així, es diu que té el dret de separar-se d’Espanya.”
4.- També la Compilació de doctrina d’UDC elaborada durant la clandestinitat, l’any 1963, en coherència amb les ponències del partit afirma “el caràcter de nació de Catalunya i la unitat que conforma amb la resta de països de llengua catalana. Pel que fa a l’organització política futura, reitera la conveniència d’una unió confederal, però entén que, de manera similar a l’Europa comunitària que neix, tal vegada algunes qüestions, especialment les econòmiques, hagin de menester una organització federal, mentre que d’altres, especialment les culturals i polítiques, haurien de basar-se en una organització de tipus confederal. Però aquest sistema només resultaria viable si la resta de possibles membres hi estiguessin d’acord, amb la qual cosa Catalunya hauria de plantejar la seva possible independència si no fos així.” Es diu clar i contundent: “En aquest cas, els qui la fessin impossible (es refereix a la solució confederal) serien els responsables que els catalans haguessin d’acudir a la que llavors seria l’única solució compatible amb la dignitat de Catalunya i l’únic mitjà de garantir el seu normal desenvolupament que seria la independència total”
5.- Una vegada consolidada la democràcia, també en diferents ponències d’UDC es fa referència a la relació entre Catalunya i Espanya. Així, la ponència aprovada en Consell Nacional extraordinari i posteriorment ratificada en Congrés Nacional anomenada “La sobirania de Catalunya i l’estat plurinacional” fa referència expressa als primers congressos d’UDC i deixa explícitament la porta oberta a la independència de Catalunya si es veuen conculcades les seves aspiracions nacionals.
6.- En les diferents ponències polítiques d’UDC es reafirma, amb paraules semblants, el següent:
“Unió és un partit nacionalista, que té en Catalunya l’arrel i el motiu de la seva activitat. Catalunya és el nostre marc natural d’actuació i és la nostra raó de ser. Això comporta que, des d’Unió, lluitem perquè Catalunya pugui, en cada moment i en cada cas, obrar sense cap limitació a la seva voluntat, o sigui, exercint plenament la seva sobirania” (Ponència d’estratègia política del Congrés de Sitges 1996).
“Gairebé tres quarts de segle després, Unió Democràtica de Catalunya continua essent fidel a aquells principis inspiradors.” (Ponència ideològica del XXIII Congrés de Viladecans 2004).
7.- “Per això mateix, Unió sempre aspirarà al ple reconeixement nacional i a la plena i completa sobirania espiritual, comunitària i política de Catalunya. El nostre nacionalisme no és estàtic, ni anecdòtic, ni irracional. Fonamentada la nostra reflexió en els valors de la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, la justícia i la solidaritat, el nostre nacionalisme s’eleva també a partir de la responsabilitat de cadascun de nosaltres. Per tant, és un nacionalisme d’acció més que no pas de reacció, que ens obliga a actuar, que ens exigeix fermesa i que ens demana constantment el nostre compromís. “Per a nosaltres –per expressar-ho en paraules de Coll i Alentorn– el problema no és de separatisme o no separatisme, sinó de sobirania. No sentim la histèria ni el pànic del separatisme. Per a nosaltres el tot està en el fet que Catalunya pugui, en cada moment i en cada cas, obrar segons les seves altes conveniències, sense cap limitació a la seva voluntat, o sigui, exercint plenament la seva sobirania”. Aquestes paraules continuen vigents, així com els plantejaments formulats en aquest àmbit en els successius Congressos i Conferències Nacionals d’Unió. El que ens interessa i ens impulsa és la necessitat de poder garantir als nostres conciutadans i conciutadanes i a les generacions futures que Catalunya estarà sempre en condicions de ser el seu referent comunitari.” (Congrés XXIII Viladecans 2004).
8.- En definitiva, en els darrers Congressos ordinaris d’UDC, palesant la frustració de molta gent pel que fa a les relacions amb Espanya, S’han aprovat ponències polítiques que explícitament, amb rebuig de les esmenes que ho contradeien, fixen com a cós doctrinal i un horitzó polític d’UDC, més enllà de la realitat plurinacional, la consolidació de Catalunya com Estat en el marc de la Unió Europea.
Aquesta és la posició doctrinal d’UDC, que s’inicia amb una benintencionada aspiració confederal i ha evolucionat fins a una reivindicació d’independència, perfectament coherent amb aquells vells advertiments de dret de separació si no ens posem d’acord.
Carrasco i Formiguera, encara no a UDC, en el “Pacte de Sant Sebastià”, segons explica ell mateix en el seu llibre “El Pacte de Sant Sebastià” diu:
“Varem parlar, però, clar i català, i aquest fou el nostre èxit. El que féu possible per primera vegada que el plet de Catalunya fos pres en consideració per forces polítiques espanyoles fou la sinceritat, la claredat, la cruesa amb què varem exposar aquest problema”.
“Si vosaltres –transcrivint el diàleg mantingut amb els dirigents republicans espanyols– accepteu l’aplicació de les fórmules democràtiques en l’ordre individual, no podeu de cap de les maneres refusar l’aplicació d’aquestes fórmules en l’ordre col·lectiu i en l’ordre polític, i si admeteu el dret innat a la llibertat individual, heu d’admetre, forçosament, com a conseqüència lògica, el mateix dret per a la suma de drets mancomunats. Nosaltres plantegem el problema de Catalunya, certament, com un problema nacional, com un problema estatal, però sotmès al principi d’autodeterminació. No volem que Catalunya sigui més que allò que els catalans vulguin. Entenguem-nos: allò que els catalans vulguin conscientment.”
9.- La sentència del Tribunal Constitucional i la posició política de les forces majoritàries de l’Estat (PP i PSOE), unit a l’escandalós silenci de les institucions i intel.lectualitat espanyola, tant activa quan es tracta d’altres causes, davant l’ofensa i limitació dels drets nacionals dels catalans, constata la absoluta incompatibilitat i impossible convivència entre una Espanya de matriu castellana, intolerant i egoista, i una Catalunya oberta al mon, que s’ofega i no pot créixer en el marc jurídic i polític on se la reclou. La sentència no és més que la última expressió d’una actitut compartida per tots els poders de l’Estat, sempre amatents a limitar des del poder legislatiu, el judicial i l’executiu, amb tot l’aparell burocràtic que el segueix, les llibertats i dret a decidir dels catalans. El problema no és el Tribunal Constitucional sinó un estat que no ens permet ser i viure coma catalans en plenitud.
10.- Per aquest motiu, ha arribat l’hora, també des d’UDC, de treballar decididament per la independència de Catalunya quan abans millor. Aquest procés no s’improvisa. És fonamental que vingui avalat per la majoria de catalans i que sigui defensat de forma explícita per les principals forces catalanistes, a les que hem d’acompanyar i empènyer en aquest procés. L’Estat amb el seu cop de porta estatutari ens senyala un camí ple de dificultats però també una gran oportunitat.
Proposem a tots els afiliats a Unió Democràtica de Catalunya que comparteixin aquests ideals a participar d’aquest procés, començant per la celebració d’aquesta Conferència Nacional on caldrà fixar el full de ruta a seguir, amb el compromís d’impulsar la propera legislatura un referendum per preguntar al poble de Catalunya si desitja la constitució d’un estat propi dins de la Unió Europea.
Nota final: Els textos en cursiva o entre cometes són reproducció de part de les ponències aprovades per UDC i/o reprodueixen part d’una breu síntesi d’història d’UDC accessible des de la mateixa web d’aquest partit
