Havel defensava que “cal viure en la veritat. Per Havel el poder que té “la vida en la veritat” és el poder d’acabar amb les estructures repressives, és el poder de retrobar la identitat i la dignitat reprimida. I aquest enorme poder rau al si de cada persona.
Així doncs, necessitem imperiosament que el nostre Govern es digui la veritat, sí, a ells mateixos. Crec sincerament que viuen en una bombolla que els ha allunyat del poble i de la història de Catalunya.
Anem a les proves:
El poble català està (estem) molt enfadats pel Pacte per la llengua que deixa totalment desprotegit a la columna vertebral de la Nació Catalana. No només no es blinda la llengua catalana, sinó que la responsabilitat recau en els directors dels col·legis i els mestres. Una mica d’empatia amb aquest col·lectiu que instrueix els nostres fills i que en els darrers anys han hagut d’ocupar-se de reciclar-se ràpidament en les xarxes socials, en tècniques per fer classes telemàticament, ocupar-se de la bretxa tecnològica; fer de psicòlegs per ajudar els alumnes; aprendre sobre immunologia; i un llarg etcetera.
Ens diuen que les Olimpíades seran Catalanes: segur? Quan surtin desfilant els nostres esportistes quina bandera portaran orgullosos?
Cada cop que un atleta català pugi al podi se sentirà sonar Els Segadors?
Estic convençuda que el Govern té molts arguments econòmics per tirar endavant aquest projecte; però recordeu que ja no estem a la Catalunya del 1992. Hem canviat i avui dia ens pesa la dignitat i també els diners, com a tothom, però els nostres diners, aquests 20.000 milions d’euros que es queda l’Estat Espanyol i que ens enganya amb engrunes que ens enfonsa en la més horrible humiliació. La Copa Amèrica, igual que amb les Olimpíades.
Estem vivint una espanyolització a una velocitat vertiginosa. I és a les nostres mans parar-la, sabotejar-la. Així com de nosaltres depèn que tots els refugiats sentin Catalunya com a casa seva.
De quina manera? Parlant sempre en català, perquè puguin adaptar-se a la nostra terra és imprescindible. De cadascú de nosaltres depèn que ens diguem la veritat.
I de cadascú de nosaltres depèn viure orgullosos de ser catalans, de ser una nació amb Estat i gestionar els nostres diners i, per exemple, revertir l’abandó que pateix el Delta de l’Ebre.
Com deia Pedrolo: “El combat és ara o no n’hi ha”
