Mariano Rajoy està nerviós. Ja fa uns quants dies que està irritat i el motiu no és un altre que el procés independentista que es viu a Catalunya i que no el deixa viure tranquil. Segurament, ni tan sols dorm bé. Fa uns dies, va perdre els papers al Senat. Després de que José Montilla (ben tornat, President!) li demanés que no es quedés quiet i s’atrevís a fer una proposta al govern català, el president de l’Estat Espanyol es va posar nerviós i va començar a fer preguntes, qui sap si a l’oposició o a ell mateix. Preguntes gens pròpies d’un president del govern.
Rajoy va perdre els papers i va quedar en ridícul davant la classe política. Va apujar el to i cada cop es mostrava més enfadat. Si ell estigués tan convençut que el problema el té Catalunya i no Espanya, no reaccionaria d’aquesta manera. És més, si tingués la completa seguretat que el nou 9N fracassarà, no perdria el temps parlant cada dia del procés, de Catalunya i del problema que, segons ell, té Artur Mas.
El govern espanyol no viu en una realitat paral·lela. Sap perfectament què passa a Catalunya i juga les seves cartes, actuant de manera equivocada o no, segons això. Segons el que a ell li sembla que passa aquí. Però potser se n’han adonat massa tard. La por els arriba ara, quan han vist que ja no hi ha marxa enrere i que el procés està tan impregnat en la gent que provocant-los i tractant-los com si fossin un problema, no solucionarà res.
Si fa un, dos o tres anys s’haguessin preocupat per escoltar-nos i haguessin fet una proposta decent, ara no es trobarien amb aquesta cadena de problemes i de dificultats que no saben com solucionar perquè cada dia se’ls hi fa més i més gran. L’única solució que hi troben a curt termini és impugnar. Impugnar-ho tot. Sigui una consulta o tan sols una enquesta. Basant-se en una llei que l’interpreten d’una manera o d’una altre segons els seus propis interessos.
El passat 29 de setembre, el Tribunal Constitucional va impugnar el referèndum del 9 de novembre, en la seva primera versió. Tal com tots l’havíem entès, una consulta que jurídicament era totalment legal i verídica. El Partit Popular, el Consell d’Estat i el mateix TC ho va argumentar dient que era una consulta il·legal i que no tenia en compte la llei que empara a tots els espanyols, la famosa Constitució Espanyola.
Ara, quan aquesta consulta finalment no es farà i tindrà lloc un procés participatiu amb el suport de més de trenta mil voluntaris, tampoc els hi agrada. També l’han impugnat argumentant que és molt més il·legal que l’anterior consulta. Aquest govern no podria ser més contradictori i per evitar l’inevitable, són capaços de fer el ridícul d’aquesta manera. Això sí, els democràtics són ells. Som nosaltres els que ens volem saltar la llei a la torera tan sí com no.
Estan desesperats i els fa pànic que el 9 de Novembre sigui un èxit aclaparador. Això els portaria a una cadena de problemes que els faria quedar encara més exposats davant el món. Sense cap excusa ni cap protecció. Faran el que sigui per evitar que el poble català pugui votar però aquesta vegada no tinc clar qui en sortirà més reforçat. Potser, a Madrid, s’enduran una sorpresa.
