Després que el president Mas s’ha passat 8 mesos ficant la banya en una mena d’unitat que consistia en fer passar pel tub a tota la resta de partits i entitats civils sobiranistes dins d’una candidatura patrimonialitzada per ell mateix, hem acabat donant-li la volta a tot, i és molt probable que la unitat acabi sent encara més majestuosa que la d’un bon principi. Vull dir que, al final acabarem superant no només a CDC, sinó a tots els altres partits. Això, així d’entrada sona bé encara que té certs perills. Sona bé perquè efectivament ens posa com mai davant del precipici i obre la porta a la possibilitat de col·lapsar el sistema. Que és precisament aquesta, l’única manera de plantejar una ruptura real amb l’estat espanyol. Igualment, és probable que des de d’ara mateix, alguns que se les donaven d’independentistes seriosos comencin a tremolar com una fulla tardorenca, argüint que aquesta opció pateix d’incerteses. No trigareu a veure’ls. Però bé, havíem de demostrar d’una manera o altra que el 27S és un referèndum de veritat, així la gent sabrà que ens hi juguem alguna cosa grossa, i això és positiu.
Ara bé, com hi hem arribat fins aquí? Francament el calvari que hem hagut de passar -i passem encara- no és desitjable en qualsevol civilització adulta. I és que la dèria del President Mas a la unitat finalment li ha acabat petant a les mans, fins i tot la pinça que feia amb la CUP per erosionar ERC se li ha girat en contra. Per tot plegat, el camí d’espines seguirà endavant, perquè els convergents els hi costarà molt pair aquest gir de 180 graus, i per altra banda la CUP no acceptarà cap llista que hi sigui en Mas (ells ho poden dir sense que l’hiperventilació se’ls hi tiri a sobre). Així doncs, jo no donaria per perdudes les tres llistes separades, que no deixa de ser una altra mena d’unitat, encara que a hores d’ara no fer la llista civil crearia un desencís tan gran, que Convergència pagaria molt car el seu rebuig. Francament, l’invent inicial se’ls hi ha torçat i ara tots estem atrapats a entendre’ns si no volem prendre mal.
Si realment a CDC hi ha bons estrategs, Mas no dubtaria a acceptar aquesta llista civil mantenint-se com el President que gestionarà la independència, perquè de ben segur que en les següents eleccions constituents ell en sortiria molt reforçat. Vaja, guanya segur. La proposta de la CUP i ERC és una pirueta per posar-nos, ara sí, davant del precipici, i el president té l’oportunitat històrica de rubricar-ho d’una manera excel·lent. Ho té a les seves mans. Això sí, si després del 27S fem aquella cosa tan catalana d’anar dilatant el tema, el ridícul pot ser espantós i l’ensarronada majúscula.
