Amics, amigues,
No penso fer propaganda de cap partit. Tampoc diré allò que diuen tots per quedar bé i, sobretot, en el dia de reflexió: “Aneu a votar” (ja ho he dit). Us imagino a totes i tots un votadors(es) empedreïts que no us en perdeu ni una. Ara bé, suposo que alguns, com jo mateix, és una de les vegades que ens ho han posat més difícil i, si penseu com jo (aquí tothom pot pensar com vulgui), fins i tot deveu estar una mica empipats, i empipats amb els nostres. No us desvetllo res de nou: per a mi els nostres són els independentistes. Als qui no sou independentistes, tot el meu respecte. Però heu escoltat bé el que han dit alguns antiindependentistes? Alguns(es) són, per dir-ho fluixet, impresentables. He escoltat no independentistes, veritables demòcrates, que mereixen tot el meu respecte. Però, alguns(es)….
Ara bé, crec que la immensa majoria no som independentistes perquè sí. Creiem en aquells dos eixos: el nacional i el social. Per a mi ambdós tenen la mateixa importància. Es tracta de justícia, allò que tant escasseja per l’Estat espanyol. Suposo que heu vist la classificació o rànquing dels estats europeus per la qualitat de la seva justícia: l’Estat espanyol només en té quatre al darrere i no diré quins són per vergonya aliena. Una de les raons per la qual desqualifiquen els estats més injustos és la falta d’independència entre els poders judicials i executiu. Que estem veient al Tribunal Supremo? Em sembla que a aquestes alçades no cal que ho expliqui, encara que sempre hi ha aquells que no volen veure el que no els convé, que disparen contra criatures perquè no els agrada la samarreta que porten. Coneixeu el cas recentíssim de Mataró. Doncs aquests que disparen a ninots o nens de carn són els que, sense cap reserva, no s’han de votar; ni a ells ni als que aspiren a governar amb ells. Ni amb feixistes ni amb criminals!
Volem, nosaltres, un país més just socialment i lliure nacionalment. Hi ha una referència que alguns, massa, no en volen sentir ni parlar: els Drets Humans i dels pobles. Llibertat d’expressió, llibertat de decidir democràticament el futur del teu poble, de la teva nació. Això vol dir dret a l’autodeterminació. Quins són els partits que defensen l’autodeterminació? Quins són els que la prohibeixen? Recordeu quins són els partits que van donar suport a l’article 155 de la moribunda i anacrònica Constitución Española? Els que el van aplicar a tots i totes les catalanes amb unes conseqüències tan funestes que encara no coneixem tot el seu abast? Catalunya, però, creix més que Espanya i millora (disminueix el seu atur) més que Espanya. Per què deu ser? Ja deveu haver sentit quins són els que el volen tornar a aplicar de manera indefinida a Catalunya i a on els roti; vigileu, espanyols! Això no va tan sols de Catalunya, va de democràcia o d’oligarquia. No permetre el dret a l’autodeterminació és obrir el camí a l’autoritarisme, a l’extrema dreta, al feixisme, a la catàstrofe. Fixeu-vos en els que s’oposen a l’autodeterminació, no dic a l’independentisme, en els que de fet s’oposen als principis democràtics més fonamentals i… voteu en conseqüència. Els que es diuen demòcrates però s’oposen a l’autodeterminació no saben què són els drets humans, els dels pobles, els dels més necessitats, perquè els drets humans no tan sols són la base de la democràcia, sinó també de la justícia, començant per la social. La justícia política, com la del Supremo, no existeix; són coses diferents. Més ben dit, existeix a l’Estat espanyol, on els polítics són empresonats per les seves idees i jutjats d’una manera vergonyant que, si no fos tan trist i demencial, seria còmica.
Sí, per als independentistes de cor, pacífics però tossuts fins al final, els partits ens han posat en una situació que pagaran quan tinguem la nostra República. Nosaltres volem unitat i ens la trenquen. No saben esperar a ser lliures i ens creen problemes importants, no sé si de consciència o d’humanitat. Jo voldria votar patriotes i bons polítics dels tres o quatre partits que es presenten d’acord amb les meves idees i il·lusions i només en puc votar alguns d’un partit. No hi ha dret!
No obstant això votarem i votarem alguna llista independentista, votarem independentistes al Senat, tant se val la fórmula. Votarem. Jo votaré tots els independentistes que pugui, malgrat la jugada que ens han fet, però: cal votar independència! Si no, anirem pel pedregar. Si no, perdrem una oportunitat meravellosa i justa potser per dècades. Us adjunto un fragment de la prosa de Maragall. Som un gran país i encara ho podem ser més. Som acollidors, ens sentim germans de tots els pobles del món i de la gent que ve a Catalunya cercant una vida millor; no els ignorem. Volem pau, llibertat, justícia i fraternitat.
Volem justícia, votem independència!
Vostre,
Josep M. Boixareu Vilaplana
