Arran de l’entrevista que em van fer la setmana passada pel portal “de menjar no en llencem ni mica” http://nollencemnimica.wordpress.com/ he volgut escriure sobre la publicitat i el màrqueting “responsable”.
Com ja sabeu, sóc publicista i per tant seria una obvietat dir que estic a favor de la publicitat. La publicitat és una disciplina bàsica que ajuda a comunicar totes les exquisideses d’un producte amb un objectiu clar: aconseguir vendre més! Sostinc que cal perdre-li la por. Ara bé, entre poc i massa. Amb el que no estic gens d’acord, és amb la publicitat enganyosa. Amb a publicitat la qual “el fi justifica els mitjans”.No! Amb aquesta no! No a la publicitat a qualsevol preu. No a la publicitat que bombardeja. No a la publicitat irresponsable.
– Segons el darrer estudi de la FAO, Europa llença 89 milions de tones anuals de restes alimentàries, equivalent a 179 kg per persona i any.
– Les llars espanyoles llencen un 18% dels aliments que compren, amb un cost de fins a 240 euros anuals.
– A Catalunya s’ha calculat que llencem uns 35 kg de menjar per persona i any. Un 60% del malbaratament es produeix a les llars, més que a la restauració i la distribució d’aliments.
Front aquest panorama, som conscients de quin paper juguen el màrqueting i la publicitat en les nostres decisions de compra?
Des de que ens llevem fins que ens n’anem a dormir estem sotmesos a missatges publicitaris i, conscient o inconscientment, afecten de forma clara les nostres decisions de compra. Una estudi del “Muy Interesante” de 2010 parla de que una persona que viu a la ciutat, està sotmesa a entre 2.500 i 3.000 impactes publicitaris al dia! Més que el màrqueting, que també, el gran influenciador de les nostres decisions de compra sol ser la publicitat. Certament és important el preu, el lloc de compra i el producte en sí (màrqueting) però sovint, el que acaba decantant la nostra decisió de compra és la publicitat. La publicitat i més en concret l’estratègia de comunicació d’una marca: el què dir i el com es diu. El què dir es basa en el missatge clau que transmet cada marca, cada campanya. Missatge a poder ser únic, propi, diferenciador. I el com dir-ho és la forma en que es transforma aquest missatge. El titular si parlem d’una campanya, o el claim, slogan o lema, si parlem d’una marca. Jo defenso aquesta publicitat, la publicitat que comunica uns beneficis clars, reals. La publicitat que ajuda realment a informar, d’una forma notòria i didàctica d’un producte o servei. Per mi és la bona, és la que queda. És la que ajuda a donar-li valor a un producte. Quan s’és clar i directe, s’arriba més i millor!
Ara bé, hi ha vegades que es fa un altre tipus de publicitat, sovint basada més en la promoció (descomptes, preus, ofertes per aconseguir la compra a curt termini) per “encolomanr-nos” productes que realment no necessitem. Aquesta publicitat influeix molt més encara en allò que comprem, tant en les quantitats com en la freqüència de compra. I sobretot és la que ens influeix in situ. En el punt de venda. En el moment de la decisió de compra. Tot i que hi ha una franja d’edat i una tipologia de públic que sol “picar” més que un altre, i que conforme ens fem més grans es va racionalitzant la compra, tots hi estem sotmesos. Fins i tot els publicistes :). Una de les fórmules que més funciona, és la d’aconseguir la venda a través dels nens. Ja fa uns anys que s’ha posat de moda la tècnica d’engrescar als mes petits. I tot ho “tuneigen” per a què els més menuts piquin. I hi ha molts productes (sobretot alimentaris) que entren a casa a través dels nens (galetes, làctics, gelats, pasta …). Les galetes ja no tenen gust de galeta, la pasta de sopa es en format “dibuixos animats”. Fins i tot hi ha una gran cadena de distribució (m’abstinc de dir el nom) que fa hamburgueses en forma de Mickey Mouse. S.O.S.!!!! Quantes coses entren a la llar llavors pel packaging, pel regal, pel descompte… que després no ens mengem i… malbaratem. Una pena! Com costa trobar un simple iogurt natural!!! Ni enriquit, ni vitaminitzat, ni desnatat, ni grec, ni amb regal, ni ensucrat, ni per prevenir el colesterol, ni amb cromo! Un iogurt! Blanc! El de sempre!
Segon capítol, dilluns 15 de juliol.
