“Welcome to Africa”. Així, d’aquesta manera, es dóna la benvinguda a l’automobilista que arriba a l’alçada de l’Hostal del Rolls, a la Nacional II (de la seva nació, s’entén), encara al terme de Sils i a punt d’arribar al trencant de Caldes de Malavella.
Un panorama que fins i tot als països africans destacaria per la seva crueltat i misèria: terres esventrades als costats, pilons de formigó a mig acabar, matolls d’alçades més considerables que alguns boabas, petites basses putrefactes, ferros podrits. Finques destrossades, pagesos arruïnats, el paisatge completament estripat i fet a miques. La carretera, a trams sense pintar, és un perill enorme, convidant a fer saltar pels aires qualsevol campanya de prevenció. Benvinguts a Àfrica, sí. Aquesta és la situació de la Nacional II, al seu pas per molts quilòmetres a Girona.
No recordo ja quantes vegades s’han vingut a fer la foto el ministre espanyol d’obres públiques de torn amb la promesa de “ahora sí que vamos a arreglarlo de una vez”. Sempre tan benevolents amb nosaltres, infeliços negrets colonitzats, que ja tenim al costat l’autopista per anar amunt i avall, els beneficis de la qual van a parar, no podia ser altrament, als garants de l’statu quo territorial, a la “Santa Aliança”, els ulls que ho veuen tot i que vigilen que la colònia no deixi mai ser colònia, Mòrdor.
Ara de nou s’ha licitat el tram Sils-Caldes, precisament on hi ha aquesta pintada tan expressiva. Però la resta, continua aturada (tram Orriols- Medinyà), violada la terra en les seves entranyes, rebentat el futur del paisatge i de l’equilibri territorial. Més que negrets a vegades donem la impressió de ser una colla d’hipopòtams, amb la immensa paciència (o és burrícia?) que tots plegats demostrem.
Quan infeliços de nosaltres fem els números de l’espoli -igual que fan els països africans saquejats per les antigues metròpolis o els nous pirates empresarials-, no s’inclou la llarga llista d’ofenses i d’incompliments que l’Estat comet contra Catalunya (per exemple, Espanya només ha executat l’11% del pressupost d’inversió en la xarxa de carreteres). Una Catalunya que no és titular ni de les seves costes, ni de les seves carreteres, ni dels seus trens, ni dels seus aeroports, ni dels seus cels, ni de les seves estrelles, ni de les seves esperances i il.lusions. Una Catalunya que no és titular de res.
Proposo que la propera vegada que arribi un ministre espanyol a visitar-nos el rebem, per una vegada, amb tots els honors i amb els nostres vestits de gala: el cap rapat i pintat de vermell, una argolla al nas, vuit collarets amb els colors de l’arc de Sant Martí al pit, un parrac que ens tapi els baixos -si el podem pagar- i un braçalet al turmell. I fem la dansa de benvinguda, com els Massai, saltant enlaire i cridant Visca-Viva -bilingüe, només faltaria- amb els nostres esgarips ancestrals d’hipopòtams. Welcome to Africa, Ministro!
