Aquest any, com molts d’altres, ha estat marcat, a nivell polític, per la desafecció i l’antipolítica. I pràcticament només cal anar a comprar el pa a la fleca del barri per constatar que aquest discurs guanya cada dia més adeptes. Si sou celíacs i no baixeu a comprar el pa, espereu-vos als sopars i dinars d’aquestes festes, on tiets, cosins i avis sovint deixen anar parrafades dignes d’Iker Jiménez. Un personatge que, com tants d’altres, s’ha viralitzat arran de la catàstrofe de la DANA.
I és que la propagació de l’antipolítica i l’extremisme han trobat un terreny fèrtil en la inoperància i irresponsabilitat política de Mazón i el seu govern. Les hienes del sensacionalisme i la premsa groga, que han descobert com poden escampar mentides sense assumir cap responsabilitat, infecten el discurs públic amb antipolítica, odi, teories conspiratives i posicionaments negacionistes respecte al canvi climàtic.
Aquest fenomen els va com anell al dit a aquestes hienes informatives i als polítics que capitalitzen l’odi i la desafecció. Han trobat el seu gran nínxol de mercat: els joves. Malauradament, els joves són el col·lectiu més exposat a les xarxes socials, que estan saturades de missatges d’odi, misogínia, racisme, antipolítica i negacionisme climàtic. I, clar, si barregem aquest bombardeig constant amb la disminució de la capacitat crítica d’aquest sector d’edat, ja tenim una tempesta perfecta.
I sí, s’ha de poder dir clarament que el nivell educatiu ha baixat notablement, i amb ell, la capacitat crítica dels joves. Això no només ho mostren les proves PISA i d’altres indicadors, sinó que ho corroboren professorat, famílies i el fet que només cal observar les noves generacions en l’àmbit laboral per veure les dificultats creixents per llegir, escriure, fer càlculs bàsics, etc. Però no ho diguem massa fort, no fos cas que fereixi sensibilitats, que sembla que avui dia és més important evitar ferir els sentiments o evitar repetidors per no malmetre estadístiques que no pas l’educació en si mateixa. Tots nosaltres tenim amistats en l’àmbit educatiu, i ens genera por, llàstima i impotència escoltar les històries que ens relaten.
I és que no sé com explicar-ho exactament, però, de la mateixa manera que hi ha un fil vermell que connecta el franquisme, la corrupció, la política del totxo, la incompetència, la incultura i la destrucció causada per la DANA, també existeix un fil vermell que uneix el baix nivell educatiu, la manca d’educació digital, l’excés d’exposició al mòbil i l’auge dels discursos d’odi i l’antipolítica. Quan “es troben la gana i les ganes de menjar”, ens trobem amb un escenari idoni per a les hienes periodístiques i els influencers de l’odi.
Per acabar-ho d’adobar, ni tan sols els adults s’escapen de les mentides que circulen per les xarxes socials, dels muntatges creats amb intel·ligència artificial i dels discursos d’odi. Tant aquells que van créixer sense mòbils com els que han viscut amb ells des de petits són vulnerables a caure en les trampes d’aquestes xarxes. Cada vegada tinc més clar que serà la nostra generació, la que ha crescut a mig camí entre les pantalles i els llibres, la que entén millor els perills d’internet qui haurà de prevenir-ne els seus mals usos. Perquè sí, internet i les xarxes socials poden oferir beneficis, però sense una educació adequada, cada nova generació corre un risc immens.
És imprescindible legislar l’àmbit digital, així com ho és fer-ho en l’àmbit educatiu. Posant fi als vincles de certes fundacions i associacions amb la Generalitat. Fundacions i associacions que semblen més interessades en debilitar intel·lectualment els nostres joves que no pas en innovar o millorar l’educació i treballar per noves generacions amb capacitat crítica.
I res de tot això és una ximpleria o un perill llunyà i distant. Fa poc, a Corea del Sud, hem presenciat el primer intent de cop d’estat protagonitzat per un president que va accedir al poder gràcies a la misogínia i el suport dels “íncels”. Per això, tot i que podria haver aprofitat aquestes línies per parlar de guerres intestines i els escàndols de finançament a Waterloo, crec que cal donar prioritat a abordar la radicalització dels joves i la millora del sistema educatiu. És inacceptable que el nazisme, el racisme i el masclisme trobin espais segurs a internet mentre massa sovint els joves no tenen les eines necessàries per enfrontar-s’hi i, a més, estan constantment exposats a aquests missatges d’odi.
Educar, millorar la capacitat crítica, perseguir els propagadors d’odi i mentides. Només així evitarem més desafecció i antipolítica. Si no hi actuem ara, d’aquí a uns anys ser demòcrata serà un acte revolucionari; perquè fa por saber què en pensen els més joves del sistema democràtic i veure com missatges com ara “con Franco se vivía mejor” es viralitzen cada dia.
Educar, legislar, perseguir.
