Avui en dia vivim en un món on les xarxes socials, que han donat a la població que no està directament involucrada en el món polític un lloc on expressar les seves opinions i pensaments molt fàcilment. Això ha causat un auge de debat entre les masses, que al mateix temps ha portat a una adaptació de postures polítiques com a part de la identitat de molts individus, cosa que era menys comú en el passat, sent un fenomen exclusiu de les elits intel·lectuals i d’alguns sectors extremadament radicalitzats. Aquest fenomen pot ser considerat negatiu o positiu segons la perspectiva amb què l’observem.
Per un cantó això es pot veure com un canvi positiu, ja que podem assumir que aquest fenomen portaria a una democràcia de més qualitat, perquè impulsaria a la població a interessar-se més en política i en participar en el debat públic, exercint així més pes sobre els dirigents polítics i portant a més consentiments entre la població, arribant així a punts comuns i a un estat que reflectís els interessos reals comuns de gran part de la població. No obstant com podem observar avui en dia la nostra societat no conté la major part d’aquestes característiques.
Els debats a xarxes socials no solen portar a enteniments la major part dels casos, sinó a l’augment de la separació i el rebuig entre els participants amb opinions divergents. És veritat que hi ha més interès polític, però generalment aquest és transformat en devoció absoluta cap a unes idees, partit o moviment, resultant en individus repartits entre certs punts específics de l’espectre polític amb punts de vista molt poc flexibles. Això, crec jo, és el resultat de l’adaptació de posicions polítiques com a característiques identitàries.
Els humans com a éssers socials tenen una tendència a agrupar-se, aquest procés crea una identitat relacionada amb el grup que en alguns casos va lligada amb una sensació de pertinença. Això també és aplicat amb les ideologies, grups socials que s’autovaliden les seves idees, discrepant en el procés les altres de manera absoluta, almenys internament. Aquests naturalment han existit des de la primera societat humana, però amb les xarxes socials, on la interacció amb tota mena de persones és constant i on s’adopten tendències totalitàries amb més facilitat per aquest mateix motiu, han adoptat una nova dimensió. Les xarxes també tenen certes característiques que faciliten aquest fenomen:
En primer lloc, l’anonimat. Els usuaris tenen la possibilitat de ser anònims a simple vista, ocultant-se darrere una imatge i un nom que ells escullen. Això sol resultar a expressar idees divergents al grup o individu receptor amb la menor moderació possible de forma més freqüent, causant conflicte amb més facilitat, i creant així esquerdes encara més grans entre les dues posicions. L’algoritme de certes xarxes socials segons el meu punt de vista també són un factor important, mostrant als usuaris contingut segons les seves preferències, sent aquestes preferències polítiques en certs casos, això exalta el fenomen grupal i identitari anteriorment mencionat.
En l’actualitat podem observar molts casos d’individus formant part d’algun grup polític formal o informalment que presenten molt poca flexibilitat en les seves idees, i que aparentment creuen que aquestes són absolutament les correctes. El moviment MAGA (Make America Great Again) presenta una concentració important d’aquests individus, almenys tenint en compte el que es pot veure a les xarxes socials. Un altre exemple serien moviments considerats d’esquerres com per exemple certs corrents específics dintre de BLM (Black Life Matters), o un sector de la comunitat LGTBIQ+ defensor de la teoria de gènere com a no binari. Independentment de l’opinió d’un individu en relació amb les propostes d’aquests tres grups, és innegable que contenen un rellevant percentatge d’individus actius a les xarxes socials i militants amb les propietats esmentades. La major part dels partits polítics en si també tenen grups no militants de característiques similars, alguns més que altres, generalment els situats als extrems polítics.
Cal remarcar que aquest fet no invalida les propostes d’aquests grups, simplement provoca un rebuig cap al grup en si i perjudicis a la qualitat democràtica, sent les propostes vàlides com qualsevol altre, i que des del punt de vista adequat son totalment lògiques.
