El novembre del 2022, no fa ni dos anys, l’empresa Open AI va crear el Xat GPT, que va marcar un abans i un després en el camp de la intel·ligència artificial.
Anteriorment al Xat GPT hi havia hagut xats que havien estat dissenyats per respondre preguntes i mantenir una conversa amb totes aquelles persones usuàries, i a poc a poc la tecnologia va anar avançant i els xats van anant vinculant idees i recordant converses anteriors. Inclús amb el temps, els diferents xats han permès que les persones usuàries es relacionin amb ells amb mecanismes més enllà l’escrit, com és a través d’imatges i veu.
El Xat GPT incorpora tot allò que els xats anteriors sabien fer, amb una qualitat temps molt elevada. A tall d’exemple, en qüestió de segons el Xat GPT fa textos sobre la temàtica que vulguis i de força qualitat. A més, el Xat GPT utilitza a la perfecció 50 idiomes, en què es troben el castellà i el català. Aquest fet afavoreix que la llengua no sigui un impediment a l’hora de relacionar-se amb les noves tecnologies.
Davant d’un context en què els xats cada vegada estaven i estan més presents en el dia a dia de la ciutadania, les administracions ho han volgut incorporar. I, de fet, un dels camps en què els xats comencen a estar són a les plataformes de participació ciutadana.
Una de les debilitats presents en la participació ciutadana està en la poca implicació de la ciutadania en les experiències participatives que des del sector públic s’organitza. I una manera de minimitzar aquesta mancança implica apropar la ciutadania al sector, i justament és el que pretenen fer els xats.
De moment, un dels casos més mediàtics (possiblement per ser la primera plataforma que es va crear a Espanya) que incorpora el xat és el de Decide Madrid (antigament Cònsul Madrid). Aquesta plataforma té una assistent virtual, anomenada Clara, que amb una sèrie d’opcions la persona usuària ha d’anar clicant resolent demandes de la ciutadania.
Si realment les administracions volen incorporar els xats de la participació, els assistents virtuals han d’anar més enllà del cas de Madrid convertint-se en un canal de referència de comunicació entre la ciutadania i les administracions i viceversa.
