|
…Ho han fet! Els xipriotes estan fent de conillets d’índies. Una petita explosió controlada del seu sistema financer per veure com reacciona la gent. Un experiment amb gasosa per conèixer de més a prop el comportament irracional dels ciutadans davant d’una fallida del sistema. Els petits estalvis (fins a 100.000 euros) dipositats en compte corrent gaudien, fins fa un parell de dies, d’una immunitat que ara viola la idea de crear una taxa per finançar el forat. Hi ha qui encara justifica la necessitat del poble xipriota de fer front al forat de l’estat i el sistema bancari. Per sort, sembla que el sentit comú, el necessari sentit comú que està desapareixent de les institucions monetàries europees a marxes forçades, s’acabarà imposant, i això no succeirà. Les regles del joc fins fa poc eren prou clares: l’estat de cada país i el sistema monetari garanteixen els dipòsits del poble fins a 100.000 euros. Pot succeir que calgui congelar-los (part de les conseqüències de l’anomenat “corralito”) . Però en cap cas es pot burlar l’essència d’aquest principi amb una taxa o qualsevol instrument que prengui els diners que la gent té estalviats. El sol fet que el BCE i les institucions ho estiguin plantejant fa tremolar el propi sistema. L’estat (els estats, les institucions) son uns pocs homes que dominen un sistema financer en clara fase d’explosió. El poble (tots) estem en mans d’uns “poquesvergonyes” que no culparan als qui han jugat amb el sistema en benefici propi. Són els responsables de les institucions financeres i els bancs els qui han de pagar per la fallida del sistema. I per tant, cal empresonar als banquers i polítics culpables, fer pagar als especuladors, canviar les normes de control, monetaritzar i devaluar el què calgui, dividir les monedes tant com faci falta (tornar a abans de l’euro). L’estat, si cal, ha de fer fallida. El què no pot ser és que faci fallida el poble (és a dir, cadascú de nosaltres) |
