“el Racing está empatando la segunda parte”!!!
Començava la tardor, aquesta estació que ens acosta a la civilització i propicia l’excel·lència amb els primers rovellons de l’any, concentració, síntesi de muntanya humida en un sol botonet; i els nostres, pobrets, saltant al camp allà a cantàbria, amb aquell president que tenen (i repeteixen!), que gosaria dir que faria bo fins i tot el nostre, amb aquella bufanda de l’equip local col·locada a mode d’estola i aquell aire d’abusar de condiments alimentaris tot entonant la fuente del cacho, aire regional. Senyor, envieu-nos polítics millors dels que ens mereixem, clamava ahir el Mossèn al seu degotall… Senyor! Què han fet els càntabres?.
En fi, resultat previsible, rival clarament inferior, d’aquells que després la premsa espanyola pot afalagar de “pundonor y digno hacer ante un rival netamente superior” quan perden, o jugar amb més o menys gràcia a fer frases sobre David i Goliat el dia que sona la flauta (so, tot sigui dit, que els culers granadets hem sentit manta vegada, recordeu aquell equip de bacallaners que mai més se n’ha dit gall ni gallina que ens feu fora de l’uefa? I aquells bombers de Moscou? Que llunyà que sona, per sort, tot allò)
El Racing no podia fer més que el que ha provat: empènyer i tirar d’extrems per provar d’entrar tant com han pogut, provocar faltes i provar de penjar pilotes… fins que s’han trobat amb el gol d’Ibra, de cap-coll-espatlla a centrada de Messi, i a la següent jugada un pal, que si entra els desmunta ja al minut 21.
I aleshores ha arribat el gol de Messi, generós, digne de millor causa, paret amb Xavi, dríbling i canonada esfilagarsant la xarxa, que ha obert la fase d’atac-i-gol al seu camp que Piqué, embenat el cap per contenir un brolladoret de sang que un tac massa esmolat li havia fet al clatell, única concessió a l’èpica del partit, ha coronat estant llest a un esperó enginyosíssim d’Ibra. Ja podien haver plegat, que ja després tot han estat rondos llaaaaargs, diria que a ordre de la banqueta, que no és que s’obrissin, és que semblava que volien convèncer l’encarregat que simulés que s’havien fós els ploms del camp i acabar d’una vegada.
Passat el descans semblava que revifaven, potser per l’arenga testosterònica al vestidor que ni vull imaginar-me; tot el que han aconseguit, passat l’ensurt del segon gol de Messi, d’aquells que corre per la barana de l’àrea i no saps quan la posarà a la porta però saps que la posarà, tot el que ha pogut la testosterona que els quedava és traslladar el rondo al nostre camp i que un que diu que era perico (qui si no!) ha aprofitat un forat per a que aquella premsa que us deia pogués treure allò i el gol de l’honor i tot plegat, i frase històrica de Michael Robinson, prenguin nota: “el Racing está empatando la segunda parte”! impagable (perdó: i a més pagant!). Sintonia perfecta a una segona part de badall i que tot el patiment que ha generat és que ningú, fora de Messi que ja estava a cobert, no ens prengués mal, que es veu que l?ibra ja ha quedat tocadet.
Tot plegat, que som on érem, jugant potser una miqueta més fins que dissabte passat, i amb un argument més, si calia, per a reivindicar la lliga europea i deixar-nos de mitjanies. Pel bé de tothom.
