L’any 1916, amb motiu de la coronació canònica de la Mare de Déu de Queralt, Alfons XIII va atorgar al santuari marià de Berga el títol de Reial. Això fou una distinció molt preuada i de la que, en aquells anys, el poble berguedà en va estar molt orgullós. Per la Coronació a Berga va pujar-hi tot Catalunya: tots els bisbes catalans, l’Abat de Montserrat, quasi tots els diputats a Corts a Madrid o a la diputació pel districte electoral berguedà, el President de l’Audiència Territorial, el rector de la Universitat de Barcelona, etc. Va venir també la tieta de l’Alfons XIII, “la Xata”, la infanta Isabel i un ministre de Madrid.
Queralt,el símbol berguedà per antonomàsia durant segles, va patir durant dècades unes picabaralles entre l’església catòlica i l’ajuntament berguedà. Fins i tot va romandre tancat tres anys, de 1920 al 1923. Gràcies a mossèn Ballarín, l’any 1974 es va fer una divisió del condomini queraltí, entre l’ajuntament i el bisbat. Pel Bisbat era l’església, el campanar i les dependències annexes, per l’ajuntament l’hostatgeria i el restaurant. Avui al segle XXI i 42 anys després tots els edificis i equipaments del bisbat estan remodelats, arranjats i dignificats (gràcies, en bona part, a l’obra i feina del capellà custodi Ramon Barniol) i serveixen pel seu ministeri. Les dependències municipals segueixen tancades, deixades de la mà de Déu, fent tota la pena del món. Només un petit servei de bar acull als peregrins i continua sub judice una concessió administrativa de l’hostatgeria queraltina sobre el patrimoni municipal queraltí de Berga.
Quan fa molt poc temps vaig poder consultar, a l’Arxiu Reial del Palau d’Orient de Madrid, tota la documentació de la tramitació de Queralt com a Reial Santuari, vaig restar un cop més impressionat, que no sorprès, en veure com les autoritats municipals, de llavors, estimaven Queralt i feien tot el que podien per cuidar-lo, defensar-lo i promocionar-lo.
La reina Isabel II va regalar un mantell–vestit a Queralt. Era de tissú i brodat en or. Aleshores, el 13 de novembre de 1856, un grup de polítics berguedans (Blanxart, Penina, Vilardaga) van proposar a Isabel II que fos la presidenta del patronat de Queralt. Com canvien els temps! el maig de 2012, l’ajuntament de Berga, a proposta de la CUP, va aprovar declarar a Joan Carles I persona non grata amb un increïble rebombori mediàtic mundial.
Actualment, llevat de l’antic cap de Protocol de l’Ajuntament de Berga i actual cap de Protocol del Consell Comarcal del Berguedà, Carles Cortina i Riu, tothom s’ha oblidat de fer servir aquesta titulació de Reial a Queralt.
