Vaja! Disculpeu que ara veient el títol me’n adono que la majoria podeu haver pensat que l’article va de les relacions entre Junts i ERC, malgrat potser seria més escaient “Never ending Story” per descriure aquesta complicada relació.
No, no… Parlarem d’un altre tipus de ciència-ficció, no parlaré de política o almenys ho intentaré perquè ja sabeu que la política ens envolta, està per tot arreu però parlarem més aviat de ciència-ficció referida a extraterrestres, a impossibles, a somnis que no semblen al nostre abast, a situacions difícils d’entendre i torbar una situació en aquest moment…
Vaja! M’ha tornat a passar i ho he tornat a fer, torna a semblar una referència a la política catalana actual. Doncs va, anem per feina que es deia abans 😉
Un monstre, el meu pare va crear un monstre de l’espai, un fanàtic màxim del mateix en mi des del moment, que farts d’aguantar-me al pis de Reus amb la meva germaneta petita de mesos, em va portar al desaparegut cinema Monterrosa a veure “La Guerra de les Galàxies”. No sap que va fer!
Aquell dia va néixer un potencial Jedi en un nen que vivia més mirant al cel a veure que veia passar que no pas vivint en el nostre dia a dia tot esperant veure arribar una nau de l’espai que ho arreglés tot i donés sentit a moltes coses del seu dia a dia, un nen que ara és un adult i segueix cercant aquestes respostes il·lusionat.
Un nen que quan de més gran va veure “2001, una odissea de l’espai” va veure d’una altra manera, més filosòfica, més pausada, sense violència, la possible realitat d’aquest somni i com va quedar en la meva ment la idea dels monòlits dels extraterrestres que posaven a la Terra des de principis del nostre temps.
I ja anem tard, com sempre, vint anys tard mínim ja fem amb aquesta aparició dels monòlits com el darrer a les rodalies de Poblet. Tot havia de canviar el 2001 i mira com estem…
I quina finalitat tenen? Són extraterrestres realment? Siguin d’on siguin tenen un bon servei d’atenció al client modalitat Premium perquè posar això d’un dia per l’altre amb ho que pesa, de nit i sense que ningú ho vegi en llocs complicats d’accés, el seu mèrit té.
I sort que ara ja no tenim toc de queda! Imagineu la pobre nau extraterrestre descarregant el monòlit a la matinada i les forces de l’ordre havent de multar-los per saltar-se el toc. I en egipci, què curiós! Millor perquè només ens faltarien uns extraterrestres analfabets que fessin errades ortogràfiques, almenys així no ens n’adonem!
Sembla que n’hi ha de repartits per Estats Units (el primer a Utah), Romania, Gran Bretanya i altres indrets d’Espanya i per Catalunya per la Costa Brava, Santes Creus, ara Poblet…
Com deien a “Expedient X”, la veritat està allà fora. Ara només cal cercar-la, trobar-la i saber-la identificar correctament. I això també és aplicable al nostre moment polític actual perquè com ens diria el Mestre Ioda “Be patient, Young Jedi”, tot arribarà al seu temps i tot acabarà estant al lloc que li pertoca.
