Té un nombre bonic aquest any que és a punt de desplegar-se, oi? Ens sona a futur, per bé que se’l defineixi com un any comú que comença en dimecres. Però tota la gràcia, que quedi clar, la tenen els seus darrers dígits. Es veu que el vint-i-cinc és fotogènic i mediàtic. No en va, representa el quart per excel·lència: una etapa que s’ha superat i que en dona pas a una altra. El nombre 25 representa una majoria d’edat simbòlica, la que et posa al davant noves obligacions i t’obliga a prendre decisions. I és que aquest segle XXI se’ns va fent gran i ja hauria d’assumir certs compromisos de millora. Caldria que es posés les piles i exigís actuacions serioses pel que fa a la millora del medi ambient, i trobés solució urgent als conflictes internacionals més sagnants.
Segons Idescat, l’any 2000 van néixer a Catalunya al voltant de 63.000 nadons. Això vol dir que al llarg d’aquest any que ara és nou –però que aviat ens semblarà que té tantes arrugues com els anteriors– més de 60.000 persones adultes compliran els seus primers 25 anys de vida. Han anat vivint les seues etapes vitals de cinc en cinc, amb sort o dissort, i la majoria ja tenen els queixals del seny. Viatjaran amb el segle, amb l’esperança de vida cada cop més avançada. Són la colla de joves que o bé s’han inserit al món laboral amb continuïtat o precarietat, o estan a punt de finalitzar els seus estudis superiors. Ja han hagut d’acceptar responsabilitats i s’han trobat la realitat de cara.
Segons la mateixa font, un cinc per cent d’aquests joves es diuen Marc, mentre que entre les noies és freqüent Ona, Aina, Emma, Gala, Paula, Laia, Jana i Abril. Doncs aquest nombre ingent de Marcs i Ones i Aines i altres tenen el futur a les seues mans. Pertanyen a la Generació Z i a l’anomenada generació Greta, però ells són els centennials més autèntics. Com a tals, sovint se’ls coneix com a nadius digitals per haver utilitzat les tècniques d’informació i comunicació des dels seus primers anys de vida. Usuaris compulsius de les xarxes socials, se’ls ha de reconèixer la seua capacitat d’aprendre coses noves i se’ls ha de criticar la seua incapacitat per mantenir l’atenció. Ja han pogut exercir el seu dret de vot en diverses eleccions –tot i que segons l’Observatori català de la joventut, menys de la meitat ho han fet en els darrers comicis– o fins i tot han pogut figurar entre les llistes de candidats. Encara trigaran uns anys a independitzar-se dels pares, perquè el 2025 no està pas preparat per solucionar el problema de l’habitatge.
Més de seixanta-mil criatures de diferents procedències socials i econòmiques –des de les elits més poderoses fins als entorns més degradats –que van veure la primera llum l’any 2000 ja han arribat al primer quart del segle XXI. La majoria hauran sabut aprofitar les oportunitats que, a pesar de tots els pesars, el seu entorn els ha proporcionat. D’altres s’hauran obert camí a empentes i rodolons. Les seues decisions i accions –o inaccions– presents i futures influiran en l’esdevenir polític, econòmic, sociocultural i lingüístic del país. Entre ells, hi haurà genis, artistes, enginyeres, professionals excel·lents i mediocres, emprenedores, treballadors i treballadores responsables, un tant per cent petit d’activistes socials, influencers, restauradors, i un tant per cent residual d’inadaptats.
L’any 2025 ens arrossegarà a tots i a totes, centennials o boomers. Qui sap si aquesta xifra futurista obrirà un canvi en el panorama no sols nacional, sinó planetari. Hem de pensar que sí, perquè el món no té aturador ni pot fer marxa enrere. L’any vinent en tornem a parlar, si us sembla bé. El primer quart, però, ja se’ns haurà escapat de les mans.
