Són diverses les veus dins de Convergència que han expressat la seva voluntat de repetir la fórmula de Junts pel Sí per a les eleccions espanyoles. Mentre em pregunto per quin motiu s’hauria de tornar a apostar per una coalició que no ha donat els resultats esperats se m’acut una altra pregunta bastant més interessant: si es vol fer la independència, per quin motiu s’hauria d’anar al Congrés dels Diputats a fer-hi res?
La independència comença per no sotmetre’s a la lògica electoral espanyola. No es tractaria només de no presentar-se al partit, és clar. Això dóna 3 punts a l’adversari i és regalar poder. No és una decisió massa intel·ligent. Es tractaria de començar a exercir aquest poder del que parlem, que al cap i a la fi és d’això del que es tracta la sobirania. L’estat espanyol, amb la seva sobirania, es pot permetre el luxe de portar als tribunals la consellera Irene Rigau per haver cedit els col·legis electorals el passat 9 de novembre. L’estat català, si vol exercir la sobirania, s’ha de poder permetre portar la consellera als tribunals per cedir els col·legis electorals per unes eleccions espanyoles. I ja que parlem de tribunals, la independència comença, també, per no presentar-se el 15 d’octubre davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. No pots anar venent que el 9N vas exercir la sobirania si després vas al despatx del director a aguantar capcot els renys. Per més que facis una justificació brillant de les teves facècies, no ets un home lliure si has d’anar per la vida donant explicacions.
Tornant als símils futbolístics: guanyar els 3 punts és sempre una victòria? El 9 d’agost de 1942 a l’estadi Zenit de Kiev es jugava un partit de futbol entre el FC Start, un equip format per presoners de guerra ucraïnesos, i l’equip Flakelf, format per membres de la Luftwaffe. Era la revàlida d’un partit fet tres dies abans en el que els ucraïnesos havien guanyat per 5 a 1. Això no podia tornar a passar i, per tant, es va nomenar un oficial de les Waffen SS com a àrbitre. Malgrat el joc brut constant durant tot el partit, amb la connivència de l’arbitre, els ucraïnesos van aconseguir guanyar per 5 a 3. Poc temps després diversos dels jugadors foren arrestats, torturats i enviats a camps de concentració. Aquest matx es coneix com “El partit de la mort”.
Quan jugues amb les normes de l’enemic, pots guanyar una batalla, però el més probable és que perdis la guerra. Anem-nos-ho ficant al cap.
