«Vingueren a dur-li un paralític. El portaven entre quatre»: quants esforços calen per portar una sola persona fins a Jesús? Per la raó que sigui, la porta d’accés sembla barrada per a molta gent que busca una mà que guareixi i una paraula que salvi. Haurem d’ajudar molts dels nostres contemporanis a arribar fins a Jesús, ni que sigui fent un forat al sostre de l’església.
La iniciativa d’aquells quatre homes no devia fer massa gràcia al propietari de la casa. Un forat al sostre! I m’imagino també la indignació de la bona gent que s’esperava a la porta per veure el Mestre: «A la cua! Com tots! Haver arribat abans!» El criteri per a Jesús no és qui ha arribat abans sinó qui té més necessitat de salvació, una mica com passa a les urgències dels hospitals.
Això sí, el que no s’esperava ningú és la resposta de Jesús: «Fill, els teus pecats et queden perdonats.» Els mestres de la llei van quedar escandalitzats: «com s’atreveix aquest marrec a perdonar pecats?» Però és que el paralític devia quedar, com a poc, desconcertat: «ja està bé que et perdonin els pecats, però el que jo voldria, si no li fa res, és caminar.»
Llavors Jesús, per acabar-ho d’adobar, llança una pregunta que remata tant als decebuts com als escandalitzats: «què és més fàcil, guarir o salvar?» Què és més fàcil, que un pecador sigui reconciliat o bé que un paralític camini?
Michel Foucault deia amb encert que avui en dia «la salut ha ocupat el lloc de la salvació.» La salut del cos, molt més objectiva i més realista que la salut de l’ànima, tan vaporosa. Un cos adult pesa un mínim de cinquanta quilos, mentre l’ànima pesa com a molt 21 grams. Abans, la salvació de l’ànima ens preocupava amb la mateixa obsessió amb què ara ens preocupa la salut del cos. Una obsessió per l’altra.
La resposta a la pregunta de Jesús sembla evident avui dia: és més fàcil salvar que guarir. Salvar no costa res perquè no som culpables de res, mentre que som víctimes de quasi tot. En canvi, guarir… això sí que és objectiu i mesurable.
Però no ens adonem que la trampa està en la pregunta: allò que nosaltres separem, per a Jesús és una mateixa cosa. No hi ha salvació de l’ànima que no tingui un efecte guaridor en el cos, així com no hi ha veritable guarició que no vagi acompanyada, d’alguna manera, d’una salvació: salvats de la por, salvats de la desesperança, salvats del tancament en el nostre propi dolor.
Que un paralític torni a caminar és digne d’agraïment i d’admiració, però que algú se senti salvat provoca un canvi que modifica l’estat del món.
