Vida precipitada, temps limitat per esbarjo. Setmana a correcuita, breus vespres de retrobaments familiars o d’amistats.
Per fi arriba el cap de setmana, il.lusió per la nostra altre vida…passejades, activitats a l’aire lliure, moment per l’esport, excursions aquí i allà, sortides, compromisos familiars importants i d’altres que no ho són tant.
Un dia i sense voler ens atrapa un farolet vermell i durant uns instants reflexionem.
A totes hores estic ocupada? Quan s’aturen els inputs? Fins i tot l’oci tinc programat?
Com altres expresions italianes, Il dolce far niente t’evoca sentiments i sensacions. Com un retorn a temps i èpoques pretèrites et transporta a un estat físic i gairebé còsmic, un no res absolut enmig de la teranyina frenètica en la que vivim.
L’art del no fer res, amb plaers senzills i mundans que ens pot oferir la vida sense necessitat de tenir cap impuls o estímul extern.
Potser no en sabem del gaudir de no fer res? Exercici i regal personal que hauriem de cultivar per acaronar la nostra salut física, mental i emocional sense intentar ser productius a tot hora.
Aquell dolce far niente oblidat, aquell que no involucra cap filosofia, cap meditació ni gurus d’autoajuda, tan sols gaudir del ser-hi.
“La dolçor de no fer res” utilitzat pels italians però convertit en una filosofia, un lema, un emblema per tots aquells que necessitem de tant en tant la desconexió total. És del tot trist tenir la sensació de perdre el temps o estar en inactivitat en període de vacances o caps de setmana. És precisament en aquest estat de total quietud que ens retrobem, la ment navega en un oceà d’ones paradisíaques en mig de calma i assossec.
Infinites formes de posar en pràctica Il dolce far niente i per cada persona n’hi ha una de diferent. Els ritmes accelerats de la vida moderna glorifiquen el estar ocupats i vetlladament desvaloritzen el no fer res com una manera de perdre el temps.
Expressió vinguda del llibre “Comer, rezar y amar”, on Elisabeth Gilbert parla de l’art de no fer res com una habilitat per gaudir i saborejar el moment present amb la consciència de viure al màxim d’una manera relaxada i descansada.
S’ha comprobat que el cervell rep un bombardeig diari d’estímuls, tasques a realitzar, feines pendents. Si no trobem el moment per noves conexions, elaboració d’altres idees i relaxar la ment per la creativitat i esbarjo no permetem que el cervell respiri i es desintoxiqui d’antigues conexions i patiment emocional. Així de complexe i senzill alhora.
Potser de tant en tant seria ideal oblidar el mòbil i ordinador i simplement contemplar l’horitzó. Un regal pel sentits…il dolce far niente retrobat més que mai.
