“Repito que es mentira el cristal con que me miras
es mentira que dude de dudar
es mentira que más de cien mentiras
no digan la verdad…
Para mentiras las de la realidad
promete todo pero nada te da
yo nunca te mentí
más que por verte reír…
Es mentira que nunca te he mentido
es mentira que no te mienta más
es mentira que un bulo repetido
merezca ser verdad…”
JOAQUÍN SABINA
Recentment m’he estrenat en una coneguda xarxa social. Passat un temps prudencial puc afirmar amb rotunditat que de entre totes és la que menys m’atrau i no em sento plenament còmoda.
Ser observador de les altres vides és quelcom inquietant. De petits volem tocar, investigar, provar sense por a la reacció dels grans o temor de ridícul o aprovació. Ara tenim a l’abast aplicacions i gadgets sofisticats, xarxes socials on observar la vida dels altres, les seves glòries i les seves desgràcies, fins i tot la intimitat ja no és íntima sinó una esmicolada graderia de fotogramas de vivències, recorreguts, plors, rialles i ànimes desgranades de tot pudor pel consum d’un àvid consum de vides alienes.
D’alguna manera totes les vides són de tothom; em pertànyen o els pertanyo, pertorbador joc sense regles, sense límits. Les coneixem, les intuïm…formen part del nostre imaginari i de la nostra realitat quotidiana.
La immediatesa és la gran eina dels nostres díes. Pràcticament des de qualsevol dispositiu tecnològic podem establir connexions arreu del planeta.
Comunicació directa en una fracció de segon, eines indispensables en una societat avançada i moderna. És però l’ús indiscriminat i excesiu el perillós.
La inesgotable vanitat d’enmirallar-te, satisfacció gairebé pueril sense fi, sense sostres, sense horitzons.
Les altres vides que no vam conèixer, que no vam acaronar amb les mirades, i malgrat tot són de tothom.
La finestra indiscreta que ja en la famosa pel·lícula de Hitchcock ens recordava l’àvid curiós que tots portem dins nostre, perquè tots al capdavall som voyeurs simptomàtics sense remei.
Volem observar, saber, indagar. Les altres vides són de tothom. La privacitat ja no pertany a ningú i qualsevol experiència pot satisfer el més íntim desig d’acceptació.
