Trempera. Això és el que es trobava a faltar en aquests darrers temps al voltant del procés, trempera i una línia clara a seguir i que no es difumini entre tantes línies vermelles que molts cops han lligat de peus i mans tot plegat.
Fermesa. Això és el que començarà a tocar tenir d’aquí no res, fermesa i decisió com el MHP Mas i tants altres i tenir clar quin és el camí i avançar sense mirar enrere i sense pensar si existien o no altres vies que ens hi portaven. Ara la via és aquesta i és via única.
Caldrà observar amb amplitud de mires tot el que començarà a envoltar al procés en el seu camí cap al referèndum a partir d’ara. Ítaca semblava llunyana i envoltada de boira que dificultava veure amb claredat el camí. Des d’ahir potser tot torna a semblar més clar.
Caldrà seguir expectants observant que ja no quedin mariners que trenquin els rems dels vaixells, ni timoners desorientats que perdin el rumb ni capitans que manin tornar enrere a les embarcacions a les primeres dificultats que es trobin en el camí.
Caldrà tenir present que tenim vaixells que no semblen en el seu millor moment ni després d’haver passat revisió tècnica i que van carregats de mariners experimentats però potser cansats de tot i amb poques ganes d’arribar a destí, mariners que van passant d’un vaixell a un altre per aportar el seu coneixement quan potser el seu coneixement només és aquest : l’habilitat de passar d’un vaixell a un altre esquivant boires i tempestes.
Potser el Parlament català té foc “valyri” instal·lat a sota al millor estil de Joc de Trons i caldrà vigilar que ningú encengui la flama i faci saltar pels aires el procés, ni des de dins ni des de fora.
Potser els tancs entraran per la Diagonal carregats de precinte per evitar el referèndum, potser aniran sortint bocamolls que expliquin secrets per quedar bé i donar-se importància… però no patim que no acabaran bé, el seu propi ego els acabarà devorant i sempre trobarem maneres per esquivar precintes.
Ho important és la voluntat i creure en el que estem fent, si donem el màxim de nosaltres ningú després ens podrà recriminar res, surti com surti tot. El MHP Mas va tornar a reactivar-se ahir pel bé del procés i cal que tots plegats seguim creient que arribarem a Ítaca i avancem decidits i no només vigilant-nos els uns als altres.
Decisió, fermesa i coratge. El coratge el veurem en temps propers quan calgui canviar les banderes de les naus i tenir clar que tota la recaptació que portem cap a Ítaca és nostra. La boira s’esvaeix, les naus semblen seguir rumb ferm, ara cal no confiar-nos i no defallir i sempre endavant.
Donec Perficiam i que la Força ens acompanyi!
