Sovint hi ha el debat sobre si s’ha de separar un autor de la seva obra i, evidentment, respecte a això hi ha opinions per tot. La discussió és viva quan parlem d’un autor actual, que per la seva ideologia o tarannà fa que ens mirem amb suspicàcia o rebutgem els llibres que escriu, fins i tot sense llegir-los....
Si mirem enrere en la literatura catalana, més enllà de Mercè Rodoreda i Caterina Albert, trobarem una llarga corrua d’escriptors de renom que copen els llibres de text i l’imaginari col·lectiu. Vol dir això que les lletres nostrades no han comptat amb dones escriptores amb qualitat suficient com per ser recordades? Com passa en tants altres àmbits, la resposta...
Tan sols observant i comprenent el que ens envolta ens obre els ulls a adonar-nos de com tot canvia vertiginosament.
Els ideals d’èpoques passades semblen ara caducs o fins i tot poc idonis, amb filosofies de vida arrelades al consens familiar, la tradició o sovint l’obligació.
Els compromisos són ara equilibrats, entenedors i adients a l’estil de vida, ideals o projectes...
Hi ha llibres que funcionen sorprenentment bé pel boca-orella. Autors o autores desconeguts a casa nostra que, per una petita espurna, comencen a estar en boca de tothom i sorprenen una gran majoria de lectors. Aquest és el cas del debut literari de Tatiana Ţîbuleac que va arribar a les nostres vides com “El verano que mi madre tuvo...
Llegir variat és sempre un goig. Saltar d’una novel·la costumista a una saga de ciència ficció, o combinar un recull de relats de gènere negre amb una biografia ens enriqueix i ens amplia horitzons com a lectors. Si bé ens agrada etiquetar-nos en gèneres concrets, va bé tenir els marges flexibles. Qui més, qui menys, però, té algun tema...
Des de fa no pocs anys, sorgeixen en el terreny literari, de manera impetuosa i valenta, noves i joves veus que pel seu talent, capacitat i vàlua destaquen en diversos camps que van des de la poesia a la prosa, assolint, en tots ells, un alt nivell qualitatiu. Tal és el cas d’en Xavier Mas Craviotto que, venint de...
Molt sovint es parla de literatura com a un espai d’evasió, de divertiment, d’oci, de desconnexió. I és més que probable que aquest fet s’accentuï en èpoques on la calor ambiental no convida a grans reflexions que ens escalfin, encara més, el nostre cap. Però tot plegat és un parany, una il·lusió, un parèntesi mental que necessitem per agafar...
Temps era temps, ensenyen a l’escola,
el mapamundi era diferent,
milers de segles ans que els nostres avis
rebessin un bocí d’enteniment.
Hi havia mar on ara hi ha muntanya
I al pol hi havia boscos tropicals
I avui trobem encara les ossades
De velles bestiasses col·losals.
Temps era temps –avui costa de creure-
El món rutllava sense ordinadors.
En lloc d’aquests hi havia dinosaures
De totes mides i de...
En un alternatiu món ideal, la vida transcorre plàcida i sense ensurts.
Tothom somriu i és amable, no existeix la venjança, l’odi o el càstig.
La gent viu en un permanent estat de benestar i felicitat on màgicament desapareixen les preocupacions i desgràcies.
En un alternatiu univers píndoles de mil colors curen i alivien enfermetats, depressions, tristeses sobtades i ressentiments…no hi ha...
Aquesta setmana fa un any sortia publicat el llibre Història d’un crit. Un llibre que va néixer de la necessitat de posar negre sobre blanc a un seguit d’anècdotes, moments, sentiments, emocions i inquietuds que hem viscut durant totes les llargues nits des del 4 de juliol del 2018. Un llibre amb el qual d’una manera molt diferent, volíem...