Hui fa 781 anys, el 9 d’octubre de 1238, un rei jove, que venia del Nord, nascut a Montpeller i criat a Monsó, va entrar a la ciutat de València. La commemoració d’aquella data ha esdevingut el Dia Nacional del Poble Valencià, des de ben antic. El rei Jaume I va fundar un Regne nou, les institucions que en van sorgir van anant donant caràcter i identitat al nostre poble. Des de l’inici, el nou Regne, com el de Mallorca, o Cerdenya, van fer el seu camí. Units de forma confederal amb la figura del Rei. Aquest fet ha marcat el nostre esdevenir col·lectiu. Tenim una llengua que compartim i unes dinàmiques econòmiques, polítiques i culturals pròpies.
Si l’extensió dels Furs a la totalitat del regne representà les aspiracions de drets i llibertats, les Corts van jugar un paper clau per al sorgiment de la identitat valenciana entre els habitants del Regne de València, com a nou subjecte polític col·lectiu.
El 9 d’Octubre és una data que cal aprofitar per a la reflexió, per pensar què hem fet, d’on venim, on estem, i sobretot, on estarem en un futur pròxim, on voldríem estar. Finalment, és un dia per a l’esperança: per projectar junts els anhels d’un futur millor, per a nosaltres, els nostres fills, el nostre poble.
Tenim l’obligació i el deure de marcar-nos fites, de consensuar objectius col·lectius per compartir, assolint una missió generacional, la que ens pertoca.
Les actuals Corts Valencianes són hereves modernes i democràtiques de les primeres Corts forals de l’any 1261. De les Corts Generals del Regne de València que, en 1418, crearen la Generalitat, com a òrgan de recaptació d’impostos la qual cosa esdevindria la més important institució foral valenciana. Segles després, amb l’arribada de la democràcia, les Corts i la nostra Generalitat són els símbols indiscutibles de l’autogovern del nostre poble.
Hem de conèixer el nostre passat per estimar-nos com a poble. Quan els valencians ens hem autogovernat hem tingut experiències notables d’èxit. Un clar exemple és el fet que celebrem. La sessió de Corts que va donar lloc a la Generalitat seria el precedent immediat del Segle d’Or valencià. Del segle XV que ens va deixar grans obres civils com la Llotja, la seu de la Generalitat, el Palau dels Borja, les Torres dels Serrans, i l’expansió política, econòmica i cultural per la Mediterrània. Les pàgines més importants de la nostra literatura són d’autors valencians com ara Joanot Martorell amb el Tirant, o els versos d’Ausiàs March i les reflexions de Sor Isabel de Villena, d’entre molts altres.
Les valencianes i els valencians tenim motius per estar orgullosos del nostre passat comú: som una nacionalitat històrica, amb arrels ben profundes i amb unes institucions parlamentàries de les més antigues del món occidental, precursores de l’equilibri i la separació de poders.
Les Corts han viscut diverses situacions institucionals: època foral, centralisme borbònic, cantonalisme, repúbliques, monarquies liberals i dictadures. A partir de l’any 1978, amb la nova Constitució i la recuperació de la democràcia, una monarquia parlamentària, el mateix any vam aconseguir el primer govern preautonòmic i progressivament, amb la Constitució, un estat de les autonomies que atenia la demanada popular de “llibertat, amnistia i estatut d’autonomia”. En aquell moment resultava impossible concebre el trànsit de la dictadura a la democràcia sense una descentralització del poder polític.
L’any 1983, les valencianes i els valencians recuperàrem les nostres institucions amb la mateixa denominació i amb l’orgull de poder ser un poble que compta amb institucions modernes, però ancorades en la història.
Commemorem la voluntat de ser. Ser poble valencià. En tots i cadascun dels episodis que ens ha tocat viure, queda la voluntat de ser. I mentre mantenim el nostre caràcter obert, dinàmic i integrador, que ens és propi, és necessari pensar en les nostres debilitats per corregir-les. Perquè la nostra voluntat de ser passa també per l’autoexigència, per saber que el benestar encara no arriba a tots, que la nostra realitat és imperfecta i que necessita de la millor disposició de tots per transformar-la.
Podem afirmar categòricament, que ara com abans, l’amenaça principal al nostre autogovern és la falta d’un finançament just. I en aquest punt, el poble valencià està unit en una demanda justa, i així hem votat resolucions signades per tots els Grups de les Corts per unanimitat reclamant un tracte just. Perquè sense suficiència financera no hi ha autonomia política.
Cal bona política per a resoldre els grans conflictes presents o de futur. I per trobar les solucions que ens facen avançar en pau i harmonia. Reivindique la bona política, la que ens ha permés millorar i avançar en el passat. La que ha propiciat grans passes per al benestar col·lectiu, la que ens ha portat les majors cotes de progrés humà. Perquè cal perseverar per continuar millorant. Sense deixar cap col·lectiu social al marge, sense oblidar-nos de ningú. I per això reivindique també l’esperança.
Són molts els reptes, els problemes que ara semblen difícils, llunyans, però que s’apropen. Tenim fortaleses i debilitats, però ens anirà millor si els afrontem junts, amb unitat. Els millors períodes de la història valenciana han estat conseqüència d’un ferm acord general sobre qüestions col·lectives fonamentals. Amb aquest desig d’unió per l’interés general i pel futur del nostre poble, hem fet hui aquest recordatori, per celebrar, per reflexionar i per obrir un camí d’esperança.
I d’entre els reptes comuns ens cal treballar per una plena normalitat, per una normal col·laboració en l’àmbit cultural i lingüístic, sense complexos i aplicant allò que disposa la Carta Europea del les llengües minoritàries, la qual ja compta amb 20 anys de vida, perquè la nostra no és una llengua minoritària, som més de 11 milions de parlants i persones que l’entenen i la comprenen. Encara l’Estat pose entrabanc per a la seua plena normalitat, emparant-se en criteris polítics, que no científics i acadèmics, cal que eixa normalitat i reciprocitat de mitjans de comunicació i d’intercanvis siga una realitat, que ja va sent hora després de tants anys de democràcia. Mentrestrant, caldrà seguir vetlant i treballant perquè no s’apague mai la flama del que som i serem.
Bon 9 d’Octubre, valencianes i valencians.
