La Bíblia, especialment a l’Antic Testament, ens relata amb certa freqüència manifestacions de Déu; és el que anomenem teofanies, fent servir una paraula grega. A l’Antic Testament, aquestes teofanies eren casi sempre manifestacions del poder de Déu, mitjançant fenòmens que causaven admiració, un temor reverencial i, fins i tot, por als qui les presenciaven.
En canvi a Elies, un dels més grans profetes de l’AT, Déu no se li manifestà sota l’aparença d’una forta ventada, ni sota l’aparença d’un terratrèmol. Se li manifestà “en el so d’un aire suau”. Per aquell personatge, de temperament ardent i explosiu, la manifestació de Déu en un aire suau va ser una veritable lliçó: a Déu no havia de buscar-lo ni en el poder ni en la fortalesa, sinó en la pau i el silenci. Una lliçó que sovint dóna també Déu a tots els creients que busquen i volen trobar al veritable Déu.
L’aplicació d’aquesta lliçó és bastant clara: Hem de saber trobar Déu en totes les coses, siguin grans o petites. Hem de buscar-lo en les coses més corrents i ordinàries, en les de cada dia, en aquelles que no criden l’atenció. Déu està sempre present en la nostra vida, però hem de ser capaços de captar aquesta presència, hem d’estar atents al pas del Senyor per les nostres vides. Déu és imprevisible, els seus camins no són els nostres camins.
Déu va ensenyar a Elies a trobar-lo enmig de la pau i del silenci. Jesús, que sempre participava de la vida del seu Pare, busca la solitud i puja tot sol a la muntanya per pregar. L’evangeli ens ho vol fer notar quan ens diu que el “vespre encara era allà tot sol”. Després, “passades les tres de la matinada”, va a l’encontre dels seus deixebles, caminant sobre l’aigua, quan aquests es troben enmig d’una tempesta que els impedeix avançar. La nostra vida és així mateix: sovint ens trobem amb forces contràries que ens frenen, que ens impedeixen viure la nostra vida amb la pau al cor.
Jesús, ja ho sap que ens trobem amb dificultats. De la mateixa manera que va fer pujar a la barca als deixebles, també ens ha embarcat a nosaltres perquè el seguim. És ell qui ens envia enmig de la tempesta del món, és ell qui vol que siguem llevat enmig de la pasta, sal de la terra i llum d’aquest món. Però de la mateixa manera que no va deixar sols als deixebles, tampoc ens deixarà sols a nosaltres.
Jesús, a més del manament d’estimar-nos, ens en donà un altre: “No tingueu por”. Aquest és el missatge de Jesús: ell és la nostra pau. Enmig dels problemes, les pors i els fantasmes de tota mena que ens envolten, sempre, en el fons del nostre cor podem sentir les mateixes paraules consoladores que varen sentir els apòstols: “No tingueu por, que sóc jo”. L’evangeli d’avui és una crida a la confiança i a la fe. Hem de saber descobrir Jesús al costat nostre enmig de qualsevol situació i això només és qüestió de fe.
Quan Pere comença a caminar sobre l’aigua tot va bé, ¿quin és el problema? Doncs que en un moment donat s’espanta i li falla la fe. No té prou confiança en Jesús que un moment abans li ha dit: “ja pots venir”. Aquest també és el nostre problema: tenim bona voluntat, volem confiar en Jesús, però la nostra fe és dèbil. Cal confiar en Jesús i en la seva gràcia, ell sempre està a punt per a donar-nos la ma.
Avui en dia, els que formem l’Església, i l’Església la formem tots els cristians, ens trobem enmig d’un món secularitzat en el que minva la pràctica religiosa. Podríem tenir la temptació, enyorant el passat, de buscar actes espectaculars i triomfalistes, quan el camí per trobar la llum és precisament la humilitat, la llibertat d’esperit i la confiança en la gràcia de Déu. Quan Elies esperava la presència del Senyor a la muntanya de l’Horeb, Déu no va passar d’una manera espectacular en forma de gran ventada o de terratrèmol, sinó d’una manera discreta: “amb el so d’un aire suau”.
Si deixem que Jesús entri en la nostra vida, si el convertim en el nostre company de camí; si escoltem la seva veu i li obrim el nostre cor, sabrem superar les pors i les dificultats, tot acceptant sempre la nostra realitat i la seva voluntat. Llavors, al igual que els “qui eren a la barca”, que acabaven de passar una dura experiència, podrem dir, amb la fe enfortida: “Realment sou Fill de Déu”
