La precipitació i l’absència de formes en el tancament de RTVV per banda del Consell és suma als indicis que marquen el punt de no retorn d’aquest ‘desgovern’ que en les darreres setmanes ha provocat un autèntic terratrèmol al sector audiovisual valencià sense esmentar com ha soscavat els fonaments d’una societat en la que plou sobre mullat a força de patir desgreuges. L’instrument que durant més de dos dècades ha servit per manipular als valencians ha canviat en poques setmanes el seu rol essent el detonant per obrir els ulls als qui durant tant de temps han rebut una informació de baixa qualitat. Aquest revulsiu ha estat tan potent que ha fet possible vore a col·lectius de tots els sectors socials junts lluitant per una mateixa causa. Tot i que fruit de la conjuntura no deixa de ser esperançador vore en la mateixa manifestació l’estelada i la senyera amb la franja blava. Una imatge per la que ningú hagués posat la ma en el foc.
I cóm hem arribat fins aqui? La televisió autonòmica s’ha deixat morir sumida en una lenta agonia que ha malbarat talent obrint les portes i els diners dels valencians al més pur exemple de fem televisat. Eliseo Lizarán aquests dies explicava la gestió de la crisi per banda del president de la Generalitat, Alberto Fabra, des de Twitter d’aquesta manera: “Tremend error de Fabra per tancar RTVV: pensar que els valencians estaven farts del medi, quan del que estan farts és del missatge”. I és ben cert però perquè té tanta pressa el govern valencià? L’espai mediàtic que ara queda verge és una pera en dolç per qualsevol que tinga ocasió d’omplir eixe vuit. Alhora que es parlava del tacament de la televisió valenciana s’han escoltat molts noms disposats a fer una televisió privada per beneficar-se de la desfeta programada de la televisió pública.
I és ben greu observar aquest escenari amb els lamentables precedents de corrupció que hi ha al si del partit polític que governa aquesta terra. Tanmateix, aquesta setmana ens ha deixat més d’un moment ben agre per la democràcia sacsejada com el desagradable incident a les Corts Valencianes quan el president de les Corts en funcions, Alejandro Font de Mora, li va retirar la paraula al diputat socialista, Francesc Signes, mentre intentava formular una pregunta perquè, òbviament, la introducció de Signes en al·lusió al tancament de RTVV no era del seu gust i a sobre, el va fer callar en nom del reglament de les Corts Valencianes.
Estic indignada perquè no puc entendre com es malbarata el dret a la llibertat d’expressió en una institució que deuria de ser la primera en respectar la paraula com a vehicle per trobar una entesa en els assumptes que afecten els valencians. A més a més no puc entendre com des de la presidència de les Corts es té la gosadia de voler tapar la veu d’un home que ha estat triat per milers de valencians justament perquè desenvolupe la seua tasca com a parlamentari defensant allò en el que creu. I sento impotència de pertànyer a un territori on aquestes pràctiques no aixequen polseguera perquè el que va ocorrer a les Corts Valencianes és de tot menys democràtic. Vergonya, cavallers, vergonya!
I això ho vam vore a través de les càmeres de Canal 9 però ara amb el fos a negre no tornarem a escoltar informació en valencià des del Palau de Benicarló, ni vorem la baixada de la Senyera cada 9 d’octubre des del balcó de l’Ajuntament de València, ni les partides de pilota valenciana, ni les falles, ni tants altres moments de la nostra realitat quotidiana que per les televisions d’àmbit nacional no tenen cap interés. D’un cop s’ha tallat no només la senyal sinó el canal a través del que mantenir viva la llengua, les tradcions, la cultura i ser un element de vertebració d’un territori que sempre s’ha volgut desintegrar.
“Hi haurà un dia que no podrem més, i, llavors, ho podrem tot.” Vicent Andrés Estellés
