Una de les curiositats de les llengües que es parlen arreu del món és que moltes vegades una mateixa paraula té diferents significats. En el cas del nostre idioma, aquest mot que posem per títol pot tenir diferents conceptes. Vegem-ho:
- Català: Persona que té els seus orígens a Catalunya. Es a dir: ha nascut aquí encara que no hi visqui.
- Català: Idioma (que no llengua…) que es parla a Catalunya.
- Català: Nom que se li donava fa temps, o no tant, a determinat tren que feia un recorregut concret: “El Català”.
- Catalá: Personatge estrambòtic que va exercir no sé quin ministeri, a no sé quin govern, de no sé quin país.
- Català: Bruixot endimoniat que encara s’apareix als menuts rebecs en algun territori remot del antic imperi Bizantí.
La realitat ens demostra que els catalans (persones) tenim una certa dèria amb el català (idioma), de manera que el nostre subconscient ens fa utilitzar-lo menys del que seria raonable. En aquest sentit, no em negareu que molts de vosaltres, i jo també, tenim un instint automàtic que ens fa canviar a alguna altra parla diferent en determinades situacions. Això, per exemple, ho fem amb l’alemany ros que enmig de la plaça de Catalunya ens pregunta on és la plaça de Catalunya, si veiem que xampurreja alguna altra llengua… com el castellà. El problema és que també tenim certa tendència a fer-ho amb la caixera del supermercat, encara que porti dècades aquí, amb el Sr. Antonio, l’amable carter de tota la vida, o fins i tot amb la veïna del cinquè.
Als que, com jo, hem viscut durant molts anys un ambient opressor amb tot el que tenia a veure amb la nostra parla, que cada matí ens feien cantar el “Cara al Sol” a l’entrada de l’escola o que de tant en tant ens etzibaven un “Que hables en cristiano, coño”, reconec que aquests records ens van traumatitzar una mica. A molts de nosaltres encara ens costa d’escriure el català d’una manera mínimament digna, ja que tota l’escola primària, el batxillerat i fins i tot la Universitat, els vam fer en la lengua del imperio.
Jo, que he publicat diferents llibres en català, sóc conscient que el mercat literari en llengua castellana, anglesa o per descomptat xinesa, té moltes més possibilitats comercials que el que es publica en català, però francament crec que no tot ha de ser mercantilisme en aquesta vida. Un sentit de pertinència a la nostra terra i de defensa del català també estaria bé.
Per aquesta raó potser seria bo que provéssim de ser menys amables, considerats o com vulgueu dir-li i comencéssim a parlar en el nostre idioma a la veïna, la caixera o el Sr. Antonio. De ben segur que ens emportaríem una sorpresa en sentir alguna resposta en un català, potser maldestre, però ple de bona voluntat.
Ah! I per a aquells que diuen que els nostres col·legis discriminen el castellà, els faré un raonament molt simple: les meves netes de cinc i deu anys, parlen el castellà, l’entenen i ja el comencen a escriure, perquè els l’ensenyen al col·legi. I això que a casa no senten ni un mot de la preciosa llengua de Cervantes.
Per això els nostres joves són bilingües o trilingües i alguns, d’altres territoris molt propers, no. Que ens hem entès?
