Midterm Election

Les eleccions de mig mandat als Estats Units (Mid-Term elections o MidTerms en anglès) sempre han estat un toc d’atenció al president de torn, un missatge de disconformitat amb les mesures preses per la direcció de la Casa Blanca fins aleshores.

Aquesta vegada, a més, han estat un cop a la taula no només per les mesures polítiques de Trump, sinó pel discurs racista, per la poca eficiència en la política immigratòria i el mal tracte a la immigració, així com pel poc respecte que fins ara el polèmic empresari ha mostrat cap a les dones i els seus drets.

Un cop que ha fet que els demòcrates recuperessin la Cambra de Representants (Republicans 197, Demòcrates 223), una victòria molt important per als demòcrates americans malgrat ser superats al Senat (Republicans 51, demòcrates 46).

Però la dada important d’aquestes MidTerms2018 ha estat l’augment representatiu de les dones a les cambres nord-americanes.

A la Cambra de Representats hi haurà un total de 90 escons ocupats per dones (78 demòcrates i 12 republicanes), superant així el rècord de 84 establert fins ara.

Destaca sobretot el volum de polítiques demòcrates i el poc paper de les dones en el bàndol republicà, un símptoma més que qui ocupa la Casa Blanca prefereix apostar per la vella política.

Una altra dada interessant i molt important ha estat la irrupció a la Cambra de dones natives americanes, un fet també històric. A més, s’ha apostat per gent jove, de qualitat i amb ganes de canviar el model polític als Estats Units.

El Senat seguirà comandat pel Partit Republicà, que hi tindrà encara majoria, però la igualtat en les votacions, la gran participació electoral i, sobretot, la recuperació de la Cambra de Representants pels demòcrates són un cop de timó i un clar símptoma que els Estats Units no volen seguir amb les polítiques de Donald Trump. També és un clar avís per a les pròximes eleccions americanes.

La pregunta està servida: aguantarà Donald Trump amb totes les polèmiques tant fora com dins de la Casa Blanca? I si ho fa, es tornarà a presentar?

I per la banda demòcrata, qui serà el valent o valenta que vulgui que tornin el sentit comú i la democràcia a la Casa Blanca?

Potser cal que els demòcrates apostin per la joventut i el feminisme, aquest cop sí. La primera potència mundial comença a necessitar un toc diferent del que s’ha viscut aquestes dècades. Aquest cop potser cal més una candidata, amb garanties i provinent de fora de la vella política, que un candidat.

De moment, ens podem quedar amb les noves incorporacions a la Cambra, com les dues musulmanes Shida Tlaib i Ilhan Omar, les natives americanes Sharice Davids, de Kansas, Deb Haaland, de Nou Mèxic o la dona més jove a que ha entrat al Congrés, Alexandria Ocasio-Cortez.