El procés escandalós contra polítics i activistes catalans a Madrid entra a la recta final. I l’escàndol es fa cada vegada més gros. Després que en les declaracions dels testimonis de la defensa, el tribunal ha demostrat suficientment la seva parcialitat clara i il·legal, ara en una ràpida visualització de les proves documentals, com els vídeos sobre la violència policíaca del 1.10.2017, el president del tribunal no ha permès que la defensa els pogués usar expressament per contradir els perjuris dels testimonis de la fiscalia. Malgrat això, el jutge Marchena no ha pogut impedir que les declaracions de diversos testimonis de la defensa dibuixessin una imatge clara i colpidora dels successos d’aquell dia.
A poc a poc, però, aquest procés impresentable s’està tornant un malson per al jutge Marchena i els seus assessors. A les eleccions europees, precisament l’acusat principal al procés, l’ex-vicepresident català Oriol Junqueras, ja ha guanyat un escó a Estrasburg. I això significa un seriós conflicte amb les autoritats europees. Espanya intentarà segurament ignorar la immunitat de Junqueras o de no reconèixer-la amb arguments agafats pels pèls. Però com que en aquest cas els reglaments europeus tenen prioritat sobre qualsevol altres de nacionals, Espanya pot arriscar-se a conseqüències molt negatives. Serà interessant de veure fins on pot arribar la ceguesa i l’estultícia espanyola.
Al mateix temps l’erosió de la democràcia espanyola es fa cada vegada més preocupant. La fiscalia espanyola ha dictat noves directives, per les quals tota crítica a idees de caràcter nacionalsocialista pot ser castigada. Per a detalls, podeu seguir articles del professor Axel Schönberger sobre els “delictes d’odi” o de Ralf Streck.
A més, la suspensió dels nous diputats catalans al Parlament espanyol que seuen al banc dels acusats en la farsa jurídica de Madrid, és una nova prova de com –en la seva campanya venjativa contra els independentistes catalans– estan disposats els manaires espanyols a passar pel damunt de qualsevol llei o reglament. Experts juristes espanyols estan horroritzats. Com ha dit amargament l’expert andalús en dret constitucional, Joaquín Urias, “Espanya vist tècnicament ja no és una democràcia”. El mateix que afirma Ralf Streck.
Sigui com sigui, i igual com Espanya vulgui torpedinar-ho, quatre polítics catalans d’anomenada (dos d’ells a l’exili i un a la presó) tenen ara dret a seure al Parlament europeu i aixecar la seva veu per Catalunya. Després del Brexit, si es que ve algun dia, encara s’hi afegirà una cinquena diputada -també a l’exili. I per a Europa es farà cada vegada més difícil de callar i de murar cap a una altra banda.
