Fa poc i en un altre context, un periodista alemany citava una frase del célebre astrofísic anglès Stephen Hawking amb la que aquest volia recalcar la petitesa humana comparada amb l’univers: “Mireu els estels i no els vostres peus…”. I de seguida vaig pensar en com ens és aplicable i com caldria que tants catalans s’ho gravessin bé a la closca. Perquè encara massa gent -i massa sovint- es mira els peus i no els estels. Perquè -massa sovint- els que ens volen tapar el cel i esperen que ens en oblidem, intenten que ens barallem per qualsevol òs sense carn que ens “regalin” i que només “ens mirem els peus”.
Ens mirem els peus, quan ens fem la traveta per asseure’ns a cadires en les que al capdevall no manem nosaltres sinó els del 155.
Ens mirem els peus, quan discutim si els indults són un bé o un mal, i per qui, i deixem de banda que només són una escletxeta que ens poden tornar a tancar, deixant-nos altra vegafa a les fosques.
Ens mirem els peus, si ens perdem en picabaralles d’ara sobre allò que només podrem fer quan arribem als estels.
Ens mirem els peus quan pensem o parlem dels que estan a la mateixa banda nostra, amb una desconfiança malaltissa que ens lliga a tots de peus i mans.
Ens mirem els peus si permetem que siguin els altres els que ens marquin el camí, perquè només els interessa fer-nos perdre el nord i portar-nos cap a una cleda de la que ells segueixin tenint el pany i la clau.
I per això, i per dur que sigui de vegades, no parem de mirar-nos els estels, en un firmament que -per lluny que sembli- és al nostre abast.
Mirem els estels (tan ben representats per la nostra estelada), que per nosaltres volen dir la plena sobirania sobre el nostre present i el nostre futur.
Mirem els estels, i això vol dir donar-se les mans lleialment, sense reserves i sense travetes, amb tots els que també se’ls miren i també volen arribar-hi
Mirem els estels que són la nostra força, la que ens fa dir “Ho tornarem a fer (però millor…)”.
MIREM ELS ESTELS! Amb la força de la convicció. Sense deixar lloc a cap mena d’odi. I no hi haurà qui ens pugui aturar, per temps que calgui d’arribar-hi.
