EL 26 d’agost de 2021, a la Gala anual de la UEFA, varen ser premiades dues figures catalanes del món del futbol femení del FC Barcelona:
L’Alexia Putelles va rebre el guardó de millor jugadora d’Europa i en Lluis Cortés el de millor entrenador per la seva feina a la secció femenina de futbol que va culminar amb el triplet de Copa, Lliga i Champions. Tot un orgull per a l’entitat i per a l’esport català.
Llàstima que cap dels dos no mostrés el mateix orgull -en aquest escenari tan visible- envers la nostra preciosa llengua, car tots dos van decidir fer els discursos d’agraïment en castellà.
Quan en Joan Laporta va accedir fa uns mesos al seu segon mandat com a President del Barça, jo estava tan i tan convençuda que faria un gir de 180º en la política lingüística que seguiria el club, que m’hauria jugat un pèsol amb qui fos en el sentit que des del primer dia es donaria prioritat absoluta a l’ús del català.
I avui tindria un pèsol menys.
Pensava que el primer que faria seria tenir una primera reunió amb els responsables de la Masia perquè no es tornés a repetir un cas com el d’en Leo Messi. Per si no el recordeu -la memòria és traïdora en barrejar-se amb el desafecte- en Messi ha estat el millor jugador de futbol de la història, nascut a l’Argentina però fet com a futbolista i persona des dels dotze anys a casa nostra.
Un home que, després de viure i treballar més de 20 anys a Catalunya, no parla ni un sol mot en català. O potser ho fa tan a la intimitat que no ho sabem. O potser, cada cop -i han estat molts cops- que cridava “gol!” ho feia en la llengua de Verdaguer.
Pensava -ara sé que ingènuament- que assignarien una persona com a enllaç entre el FC Barcelona i la Secretaria de Política Lingüística, que farien una planificació conjunta amb el Consorci per la Normalització Lingüística per a facilitar l’aprenentatge del català tan als jugadors de la pedrera com als del primer equip. A més, pels jugadors, aprendre la llengua del país també de forma grupal és una manera de treballar la cohesió de l’equip.
Posats a somniar, us imagineu con hauria estat que el millor jugador del món contestés les rodes de premsa en català? Que fes els seus discursos de capità al Gamper també en català? Que enregistrés els anuncis dels patrocinadors en català -al final, ja se sap que el subtitularien a l’anglès, igualment-?
Aquests gestos, clarament, haurien canviat la percepció del català al món -potser molta gent d’arreu prendria consciència de la seva existència per primera vegada. Potser molts dels seus seguidors, quan haguessin volgut venir al Camp Nou, haurien aprés algunes frases en català per a poder lluir “la llengua que parla el millor jugador del món, que viu a Barcelona, Catalunya”.
Tots coneixem l’impacte que tenen els jugadors de futbol: entre els fans, als mitjans de comunicació d’arreu del món, en els patrocinadors…
Em poso a imaginar que Messi hauria trigat 5 anys en atrevir-se a parlar català en públic, o sigui que l’hauríem tingut 10 anys fent del millor ambaixador mundial de la nostra llengua i nosaltres ens hauríem engreixat 20 kg amb l’orgull.
I m’imagino un efecte imitador-multiplicador en els seus companys, de tal manera que qualsevol nou jugador es donaria pressa a posar-se en contacte amb el professor corresponent. No és cap utopia, tots recordem com Iniesta -malgrat la timidesa que tots li atribuïm, va parlar català a algunes entrevistes els darrers dos anys que va jugar de blaugrana. També Abidal va fer-ho, i a la mateixa fornada, Touré Yayá -que no va ser més de quatre anys al club-. I abans Kluivert o Sylvinho. I, molt abans, Txiki Beguiristain, Bakero o Julio Salinas -tots tres bascos, ves per on. I Eusebio. I Stoichkov. I encara abans, el malaguanyat Urruti.
I fora del planeta futbol, els bases Rodríguez o Lakovic, els madrilenys De La Fuente o Roberto Dueñas, el grec Rentzias i molts més. I a l’hoquei els argentins Paez i Cairo…
Però no Messi.
La llengua catalana és una llengua minoritzada, no minoritària. No contribuïm els catalanoparlants a aquesta minorització.
Què cal fer? És tan senzill com parlar-la.
El FC Barcelona és una eina molt útil per a protegir la nostra llengua, i des d’aquí, li demano humilment al Sr. Laporta que treballi per la llengua que ens uneix, que ens iguala i que ens agermana: la llengua catalana.
