Perquè la vida ja no és igual. Potser és com un mirall enganyós que fa creure el contrari. Som éssers humans, creixem, ens reproduïm, vivim i morim. Entre bambolines succeix la vida en majúscules.
La trepidant successió d’esdeveniments envolten el nostre pas per aquest món fascinant i increïble amb tantes aristes que ens aguarden per sorpendre’ns a cada instant.
Un bon matí de cap de setmana surto a gaudir del bon temps i m’en adono de que són molts els que no volem que la vida sigui igual. Observo discretament als avis que caminen i s’esforçen en portar bons hàbits i practiquen esport, desafien els prejudicis i s’entremesclen vestits amb atractius colors i posat enèrgic, galtes rosades i l’horitzó com a destí.
Segueixo observant i reflexiono, somric i sobretot comparteixo plenament viure la vida fins esgotar totes les temptatives.
Perquè la vida ja no és igual al passat gris i conformista.
1
Treballar fins els últims anys de vida i considerar-ho la única tasca productiva de l’ésser humà és una premisa obsoleta i antiquada.
Fer un cafè i reflexionar de manera activa no és una pèrdua de temps, com emprar la voluntat en altres iniciatives lúdiques i emprenedores sigui el moment de la vida que sigui.
Continuo el meu passeig dominical i veig per un igual joves i no tan joves exprimint instants de llum, de conversa, de joc, de mar, de vida. Potser aquestes passejades ens ajuden a reconèixer la profunda importància de les situacions i donar sentit a les coses que tenim, per molt de temps que hagi passat o sigui la nostra edat.
Perquè la vida ja no és igual anhelem la satisfacció amb la pròpia vida, atresorant confiança en un mateix, compromís amb nosaltres mateixos i amb els demés per no oblidar mai que som éssers socials i sobretot amb alegria del mateix fet de viure.
Potser els nostres avantpassats no enyorarien la revolució tecnològica que ha sofert la nostra societat, però faríen l’ullet a la llibertat, les oportunitats futures, la cualitat de vida física i les infinites decisions que ofereix el futur sense convencionalismes ni discriminacions.
No solsament els conflictes polítics i bèlics constitueixen revolucions.
Els canvis de paradigmes en les societats, les noves idiosincràsies amb esperit independent constitueixen també autèntiques revolucions de pensament, de autocrítica amb el passat i afany d’un futur millor.
Adaptar-se a noves perspectives de temps i realitats demostra bona intel.ligència emocional i maduresa. El pas del temps no ha de considerar-se només com pèrdues o enyorança, sinó etapes consecutives de desenvolupament personal i descobriment.
Ningú ha de ser considerat improductiu, socialment inflexible o dependent. En el joc de viure tothom ens necessitem per regalar-nos diferents mirades, experiències i nous aprenentatges enriquidors.
Participació en llibertat, respecte i reconeixement en una nova era en la que la vida ja no és igual, simplement perquè el valuós testimoni de l’ésser humà és incalculable.
Perquè aquests miralls de vegades reflecteixen el que volem veure i no les noves realitats, el posicionament des d’un altre angle que no havíem reparat ens fa somriure i ens sorprèn. És un primer pas.
Tant de bo a partir d’ara el concepte de vida ens ompli el pensament d un llarg viatge sense obstacles, on el descobriment i l’entusiasme siguin els veritables protagonistes.
