Al Frankfurter Allgemeine del 22.11 proppassat, l’escriptor rus Igor Saweliew, informa d’una evolució actual a Rússia, incomprensible per qualsevol demòcrata i que diu molt sobre l’estat del país. El títol és “Paranoia en blau-groc”, i parla de la persecució oficial contra qualsevol persona o entitat que usin els colors de la bandera ucraïnesa d’alguna manera. I el pitjor és que això ha aixecat un autèntic diluvi de denúncies que recorden tristament els pitjors temps de la dictadura de Stalin.
Saweliew (que viu a Moscou, i per tant potser pot rebre males conseqüències d’aquest article) és nadiu de la ciutat de Ufa al sud dels Urals, i entre altres posa exemples d’aquella ciutat. Ufa té un sistema de transport públic amb tramvies ja bastant vells i que sovint no funcionen. La ciutat ha dit que no té diners per fer les reparacions que caldrien, però n’ha tingut per repintar els vehicles. Fins ara eren blaus amb una ampla franja groga a l’alçada de les rodes. Ara el groc és blanc. I és que els funcionaris han agafat pànic de ser fets responsables d’aquest “delicte i anar a parar directament a la presó.
Però els exemples són molts. Un dels coneguts és el cas de Ilja Utkin a Moscou que va anar a uns grans magatzems a comprar un regal a la seva dona i va ser detingut perquè portava sabates esportives blaves amb sola groga. Li van posar una multa forta i com que el procés encara no s’ha fet corre risc de què encara el collin més. També tenen problemes amb la policia els que porten camises, vestits, corbates, abrics, paraigües, moneders o les ungles en blau-groc.
Al començament va ser el pretext per detenir persones que participaven en petites manifestacions contra la guerra, o per “identificar possibles elements contraris al règim. Però com repeteix l’autor el pitjor és la cadena massiva de denunciacions. Sigui per por, per venjança personal, per fer-se ben veure per les autoritats o fins i tot per convenciment (cosa que ja diria la capacitat mental de l’interfecte) la denunciació s’ha convertit quasi en un “esport” nacional. Fa poc a la petita ciutat de Salawat, a la regió d’Ufa, uns veïns es van queixar que la bandera a una escola d’art per criatures hi onegés una bandera en blanc, blau i groc amb la inscripció “Creativitat comença a la infantesa”. La ironia del cas és que la bandera originalment era la russa amb blanc, blau i vermell, però amb el temps el vermell s’havia descolorit i s’havia tornat grogós. A Moscou una escola va haver de repintar la seva façana que des de feia molts anys era sempre en blau i groc.
Sembla que els fracassos de l’exèrcit rus, que han culminat amb la retirada de Cherson, encara han enfurismat més els partidaris de “ma forta” i han augmentat la frisança per denunciar a altra gent. Fins i tot discs de cantaires de pop molt populars en els que hi hagi cançons ucraïneses són retirats de les festes de poble, o han estat objecte de denuncies contra els que els haguessin programat.
No cal citar, crec, més exemples, per comprendre quina mena de clima impera avui sobre la societat russa. Aquest és un més dels efectes destructius de l’egolatria de Putin, i que en un estat com la federació russa on tants pobles diferents han de conviure, és més que perillós. Perquè avui són els ucraïnesos però demà pot ser qualsevol dels altres. Hom només pot dir: pobra Rússia…
Potser és una “sort” que la bandera catalana i l’espanyola tinguin els mateixos colors, sinó potser els manaires espanyols encara imitarien els russos… Pobres de cervell com per fer-ho, ho són prou…
