Us imagineu per un instant anar a un quiosc i trobar un diari inundat de colors llampants?
Una publicació suposadament per adults-aquesta mena d’etiqueta que sovint pot semblar avorrida i trista-, i que necessàriament ens condiciona per actuar, pensar, sentir i ser com a tal.
Potser pensaríem…algú s’ha equivocat, això pot pertànyer a la secció infantil…però no seria així, seguiria estant al costat de fascicles d’economia avançada, anuaris per recordar les reunions d’alts executius financers, o revistes de natura per intrèpids exploradors
Allà romandria immutable, amb rogents i blaus d’ultramar, malves i púrpures enlluernant les mirades dels vianants.
Tot somiant podria ser d’una memorable inventiva crear un diari lluminós i resplendent, suau al tacte i ben olorat, màgicament transformable sense inici ni epíleg…sols el devenir dels infinits i admirables fets que ens envolten per arreu.
El cartipàs de fets locals, de veïnat, anant recorrent més enllà per trobar-nos amb escenaris ben propers i alhora desconeguts, tot desembocant en mirades quasi llunyanes, divergents, potser controvertides o dispars. Perquè el món és pletòric de joia, d’esperança, d’esdevenirs meravellosos que ningú ens ha explicat.
De sobte una realitat latent i feixuga ens desperta d’una letargia inamovible, i és que cal obrir els ulls amb altres binocles, amb ànim contradictori i atent.
On és aquest mag capaç de crear quelcom tan senzill? Entre fer volar coloms i un desig real i esperançador hi hauria el convenciment d’un altre realitat tangible i guaridora, un xiuxiueig amable i alleujador en la nostra realitat del dia a dia.
Com una provocació més enllà de l’àmbit antropològic caldria contemplar rictus, mirades, gestos, endevinar íntims pensaments.
Entre porpra i magenta tot serien lletres daurades, entre malves i bordeus poemes de pau, de reconciliació, d’esperança…cendra rogent per emmarcar retrats de lluita, d’esforç, de somriures.
I és que calen somnis per esdevenir realitats…perquè hem amagat un altre món real i acollidor, benevolent i anhelant d’humanitat, un que no apareix a les grans portades dels mitjans de comunicació.
Reflexiono amb pesar el devenir d’un dia qualsevol i la seva banda sonora redundant i amarga: violència humana i social, guerres, governs corruptes i perversos, corrupció, catàstrofes naturals o drames sanitaris i humanitaris, genocidis…el món són infinits fotogrames de terror i desesperança, d’infortunis permanents.
Però també existeix qui lluita contra aquest món, també hi són les bones persones, les bones causes, els somriures que esborren les llàgrimes de nens indefensos o èssers maltractats per injustícies flagrants. Però són invisibles, són gairebé inapreciables al ressò de la societat.
Tot somiant imagino un valent editor capaç de crear un New York Times o un The Guardian llampant, escampat per racons sobtats, amb olor a mandarina, a pegadolça, a dolça fragància de generositat.
Les utopies semblen inabastables, remotes i sovint ridícules. No amaguem la realitat d’aquest el nostre món, tan sols intentem canviar-la amb altres mirades.
Les realitats de l’èsser humà-consciència i estructura- són inseparables i sovint precàries.
Les conviccions són l’eina essencial per una societat justa i igualitària. Hi estan, són poderoses, enlluernadores, essencials, però hem normalitzat un univers immoral i estandarditzat.
Tot somiant un altre món és possible…
