Hamburg, aquesta ciutat on visc des de ja fa seixanta-quatre anys, té ara una nova atracció turística com no crec que n’hagi gaires al món. Quan, fa dotze anys, vaig començar a fer articles pel MD, en vaig fer una colla sobre Alemanya. En un d’ells vaig presentar als lectors el “meu” Hamburg (“Hamburg: aigua, verd i burgesia” 13.08.14); i avui els hi vull fer arribar aquest esdeveniment tan singular.
Molt al centre de la ciutat, a la vora del conegut barri de Sankt Pauli, i en un descampat que s’aprofita per festes populars, s’alça, massiu, sever i lleig com un monstre d’un temps passat, un refugi antiaeri (en alemany: un bunker). El va construir el govern nazi el 1943, amb uns 200 treballadors forçats, portats d’altres països europeus ocupats, en condicions infrahumanes. En aquest bloc quadrat de 40 metres d’alçària, hi trobaven fins a 25.000 persones protecció contra els bombardeigs dels aliats. Cada un dels quatre angles de l’edifici té forma de torre des del cim de la qual canons antiaeris intentaven abatre els avions contraris. Quan es va acabar la guerra, els aliats van dinamitar altres refugis semblants però més petits a diversos llocs d’Alemanya. Però aquest el van deixar intacte, ja que la quantitat d’explosius que hauria calgut hauria produït grans desperfectes a tots els edificis en un radi bastant extens.
Declarat “monument històric d’interès nacional”, no es va trigar gaire a trobar-hi utilització. El primer estadà va ser la TV alemanya que (abans de poder tenir edifici propi) va emetre des d’allà, les primeres edicions de notícies. Després s’hi van instal·lar petites empreses i tallers que segueixen treballant-hi. I ara fa deu anys es va iniciar un projecte nou que aquest juliol estarà acabat i que motiva el títol de l’article: de símbol de guerra a símbol de pau.
Sobre el bunker es van aixecar uns quants pisos més. Amb aquests, el bunker té 60 metres d’alçada, com el monument a Colom a Barcelona. Aquests pisos addicionals en forma de piràmide truncada, els ocupa un nou hotel. Al voltant de tot l’edifici s’ha construït una rampa amb escales i replans extensos que permet a la gent pujar xano-xano fins a dalt, com a alternativa als imprescindibles ascensors. La gràcia de tot plegat, però, és que tant la rampa com tot el voltant de l’hotel s’ha convertit en un bosc ple de verdor. S’hi han plantat més de dos-cents arbres i unes 4.500 plantes de tota mena, que converteixen el bunker en (com l’anomenen els promotors) “un bosc en el cel”. Tot ha estat un repte logístic de primer ordre. Els arbres (amb un pes cadascun d’uns 800 kgs) han estat pujats amb grua fins al seu lloc, i les altres plantes, amb contenidors, també pujats fins a lloc amb grua, amb precisió mil·limètrica. Als recipients on s’ha plantat tot no hi ha terra normal, que s’assecaria massa ràpidament, sinó un substrat d’un granulat molt fi travessat per les canonades de rec automàtic guiat per ordinador.
Els arbres plantats s’han escollit entre espècies pròpies dels Pirineus i dels Alps, que poden resistir vents i freds forts, i que, com es va poder veure fa poc en un reportatge televisiu, converteixen realment aquest lloc en una atractiva illa de verdor al mig de la ciutat. Al pis més alt hi ha el bar i el restaurant de l’hotel oberts per a tothom, i des d’allá i del terrat hi ha una vista esplèndida sobre tota la ciutat i el port. I així ja ho sabeu amics lectors: cas que mai passeu per Hamburg no us perdeu pas aquest antic símbol de guerra convertit en un de pau i de responsabilitat ecològica.
