“Per què relacionem immigrants amb follón?”, va preguntar la diputada al Parlament de Catalunya i cap de l’oposició pel PSC de l’Ajuntament de Terrassa Eva Candela, a la primera tertúlia política de l’any del programa La veu de Vila, de Ràdio Viladecavalls. Podeu escoltar el podcast en aquest enllaç.
Doncs Eva, perquè la ment de les persones funciona d’aquesta manera, anem al que és fàcil. Fa algunes setmanes, també al programa La veu de Vila, l’exconsellera de la Generalitat, Montserrat Tura, ho definia com “la llei del mínin esforç.”
Segurament tots ho fem en algun àmbit de la nostra vida, encara que en alguns àmbits siguem més analítics, en altres anem a allò senzill i no contrastem informació.
Puc mostrar mil exemples i explicar-vos interessants teories de psicologia social que ho mostren, però, de moment, ningú no ha trobat la manera de corregir-ho. Ja als anys cinquanta Allport i Postman, dos investigadors que van treballar aquest tema en profunditat, van descobrir que la majoria de les nostres converses quotidianes estan plenes de rumors. De suposades veritats, no provades, que circulen sense control –i això que als anys cinquanta no hi havia xarxes socials com ara!– De fet, gràcies al fet que la ment funciona d’aquesta manera són possibles les fake news que no són altra cosa que rumors que contribueixen a sustentar prejudicis i és que aquest odi és una manera de disfressar la por de les persones que, a falta d’evidències, justifiquin el rebuig.
Si aconseguim provocar por a la gent, serà fàcil difondre rumors i si les polítiques d’esquerra no saben explicar-ho i gestionar-ho bé, algú s’aprofitarà d’aquesta por –de fet ja està passant.
Quan el director del programa, Marçal Llimona, va preguntar a l’Eva Candela què calia fer, va respondre: “mostrar-ho amb dades“. La veritat, no sé si això serà massa efectiu, perquè les persones en general no som massa propenses a voler saber dades, a més, les dades s’han de saber interpretar i explicar, perquè si dues coses passen a la vegada no vol dir una sigui causa l’altra, per exemple, la regidora i portaveu del Partit Popular de l’Ajuntament de Terrassa, Marta Giménez Arcusa, que també va participar en la tertúlia va insinuar dades d’immigració i delinqüència i, tot i que la dada és certa, potser la causa de la delinqüència no és la immigració sinó, tal com va dir el tercer tertulià, el periodista Pere Mas, la causa la trobem en la pobresa i la precarietat en la qual viuen algunes persones.
Potser cal buscar maneres d’enfrontar-se a problemes com la pobresa i la marginalitat, (encara que, de moment, no es tingui la fórmula per resoldre’ls) però fa massa temps que s’evita parlar de temes incòmodes que, com que no se sap com arreglar-ho, senzillament no es parlen.
Dies enrere, un col·laborador d’aquest diari, Pol Anglisano, deia: “els votants responen més a missatges que creen un sentiment d’urgència i que siguin tan simples com sigui possible dintre dels diferents límits de cada partit. És per això que els partits es centren en temes on les seves posicions es poden exposar de manera més senzilla, perquè altres posicions en altres eixos poden resultar massa complexos.”
Mentre les polítiques d’esquerra no afronten temes que la ciutadania percep com a perillosos, altres partits polítics ho expliquen a la seva manera i guanyen vots i, potser quan tots nosaltres ens topem amb el veritable perill ja sigui massa tard.
