El poder. Es treuen els ulls per repartir-se’l. Però per repartir-se’l entre ells. Són com dos monstres maldestres que lluiten encarnissadament. És un combat on tot s’hi val. Però, alerta, passen a ser els millors aliats quan es tracta de defensar el seu terreny de joc. El territori que dominen i defensen. En aquest cas, aturen la seva lluita i enfilen ràpidament l’atac contra l’adversari comú. Uns vomiten bilis directament i els altres t’abracen i apunyalen per l’esquena. És el mateix. Són tots dos rèptils prehistòrics en acció.
I és que ve de lluny. Coincideixen en el que els uneix: Espanya, el poder i la pasta.
I en l’adversari: el nacionalisme no espanyol. Trinxaran el seu país, destrossaran les institucions i rebentaran la caixa però sempre que quedi entre ells, naturalment.
Qui pacta les grans institucions de l’Estat? Qui impedeix que prosperin les reivindicacions catalanes a Madrid, en ports, aeroports, finançament i infrastructures per Catalunya ?
Només un petit però significatiu exemple d’actualitat: el PSOE i els seus patètics escolanets catalans fan campanya europea atiant la por al PP. Recordeu gràcies a qui en José Borrell va ser president del Parlament europeu? Doncs a un pacte amb Vidal Quadres, flamant vicepresident del mateix Parlament. El cinisme no té límits.
I un pronòstic: qui pactarà aviat una nova llei electoral a l’Estat ? Ells. I amb arguments, la proporcionalitat, curiosament contraris als que a Euskadi els han permès arribar al poder.
De què us estranyeu doncs ?
I qui pacta amb el PSC al mateix temps?
ERC, la criadeta a qui l’amo deixa prenyada dos vegades i, a qui, a la que pugui, tornarà a fotre fora de casa. I així anem !!!!
