Ja tenim aquí el Nadal, les festes, el cap d’any, l’any nou… acostuma a ser un temps de reflexió on molts fem revisió i donem un cop d’ull al passat sense deixar el present de banda, aquest és i ha estat el segon Nadal on ja no tindrem amb nosaltres a l’avi. Just iniciant-se una vesprada de dissabte ens va deixar, aquest cop va ser inesperat perquè no estaves malalt avi, no t’havien ingressat com d’altres vegades però els anys no perdonen i et vas anar apagant poc a poc, marxant tranquil i en pau sabent que ja havies acabat la teva feina i era ben feta com sempre.
Noranta anys són molts, ja els voldríem viure molts de nosaltres i més amb la qualitat de vida que un home fort i treballador com ell va tenir fins fa ben bé dos anys. No has pogut arribar als teus somiats cent i finalment vas encertar en aquell pronòstic que, any rere any, des de feia ben bé una quinzena a cada aniversari, celebració, festes de Nadal, tu repeties tot dient que aquell seria el darrer.
I així és, aquest ja serà el segon Nadal sense tu, ara l’hort del mas és ben buit, ningú poda els rosers, planta, fa els empelts o rega els diumenges al migdia seguint la tradició de quan teníem l’hora de regar a les dues com feies tu avi, que vivies permanentment fora del mas, a la terra, amb l’aixada a la mà i el teu cabell blanc ben groc de quan estaves tot el dia trastejant enmig de les tomaqueres; però saps que el teu record hi serà per sempre perquè hi segueixes sent i una mostra n’és la fotografia, el tió que vas fer quan jo era petit i que tots els germans hem gaudit fent-lo cagar de valent al rebedor del mas i que ara rep les bastonades de les teves besnétes, ara és més modern, ja veus que menja kiwis enlloc de mandarines per allò del trànsit intestinal i de fer una buidada més gran.
El Nadal també és època de repòs dels estudiants, de començar a preparar amb força el segon trimestre, de donar-se compte de la baixada de ritme del primer trimestre i intentar posar les coses al seu lloc. Proposo a continuació tot un seguit d’anècdotes que he anat recollint al llarg dels meus anys de professor de segon cicle de l’ESO i Batxillerat. Unes errades en respondre un examen molts cops motivades per una incorrecta lectura, una pressa excessiva en respondre, una falta d’estudi evident o potser perquè no tenien el dia, anem a veure…
1. En un examen de Tecnologia d’una unitat que tracta de l’habitatge, els diferents tipus d’instal·lacions, etc… una de les definicions demanades és sifó (referit a l’àmbit de les instal·lacions d’aigua, queda clar) i una alumna per fer-se la simpàtica em pregunta la definició tot esperant la meva resposta i jo donada la seva gosadia li responc falsament: ” El sifó és aquella beguda que utilitzem els diumenges per fer el vermut”, tot esperant que s’adonés del meu engany. La noia es queda un moment dubitativa pensant i de sobte crida: “Profe!!! Me has engañado! Que un sifón es eso rojo que se utiliza para apagar el fuego” . Tot sobtat vaig haver de dir-li: “Això que tu vols dir no és un sifó, ÉS UN EXTINTOR!! ” (Sense comentaris).
2. Pregunta genial a tutoria: ” Profe!! A les recuperacions podrem recuperar?” ( Vaja, jo creia que aquest era l’objectiu, oi?)
3. Definició de motors dièsel: “són aquells que porten els vaixells que van a vela i arriben a 100 km/h.” Però no quedàvem que anaven a vela? i després dels 100 km/h què passa? s’autodestrueixen?
4. Diferències entre els motors de gasolina i els dièsel: “els de gasolina porten motor”. Ah, clar! i els dièsel NO, són motors sense motor, lògic perquè abans ja hem vist que els dièsel van a vela així que no els cal motor.
5. Principi d’Arquímedes: “Un vaixell sura si pesa igual que el mar”. Quin tros de vaixell doncs! Esperem que porti motors dièsel a vela perquè sinó tot sol ja causa una bona part de l’efecte hivernacle i del canvi climàtic del planeta.
6. El primer ferrocarril: ” el primer ferrocarril va aparèixer a Espanya al segle XX (quanta mostra de “fúria espanyola”, oblidem els anglesos i el segle XIX i el Barcelona- Mataró de 1848) i va recórrer una distància d’ 1.5 metres a una velocitat de 150 km/h!”
Ara si que em crec que era espanyol perquè fer-lo perquè només avanci un metre i mig ja és increïble, però ho al·lucinant és veure com en tant poca distància agafa la velocitat de 150 km/h i la frenada que devia fer !
El gran avantatge és que si arribaves tard i el perdies només et calia caminar un metre i mig per tornar-lo a agafar, això si, abans que accelerés als 150 km/h, perquè a aquesta velocitat recorre 41,67 metres en un segon per tant feia el viatge en 0.036 segons (vist i no vist!).
I per acabar una errada de lectura a una classe de Batxillerat: ara resulta que la llet porta CAFEÏNA enlloc de caseïna… Això em permet reflexionar i entendre, per exemple, perquè les meves filles no es dormen després de prendre el got de llet a la nit… que errats que estem amics i quantes coses ens queden per aprendre!
Bones festes a tots i una molt bona entrada d’any 2010 que de ben segur estarà ben ple de canvis fantàstics per a tothom!
Josep Plana i Monné
