La majoria dels historiadors clàssics i erudits bíblics consideren que les teories de la no existència de Jesús (el Natzarè, el Galileu, Crist o Jesucrist) estan totalment refutades. Pràcticament tots els actuals estudiosos de l’antiguitat estan d’acord en què Jesús era un predicador jueu de Galilea que va ser crucificat a ordres de l’emperador romà Ponç Pilat. Un filòsof savi, el líder d’un moviment apocalíptic o un guaridor carismàtic, tal com el representen alguns retrats històrics. Un revolucionari, com em va dir un capellà dels meus temps de parròquia quan alguns capellans encara eren revolucionaris. És veritat que no hi ha gaire coincidència entre aquest Jesús històric i el Jesús Bíblic del Nou Testament, nucli i essència del cristianisme, però com que el fet d’haver existit implica que tingués un naixement, en farem un fil lligant alguns fets històrics amb les sagrades escriptures.
Poc abans del naixement de Jesús, l’emperador Cèsar August va ordenar que es fes un cens de tots els habitants de l’imperi; per tant, tothom s’havia de desplaçar al seu lloc de naixement per inscriure’s. El viatge de Josep i Maria, progenitors (?) de Jesús, va trigar més d’una setmana recorrent els 111 km que separaven Natzaret –on segons la tradició Maria va rebre l’anunciació de l’Esperit Sant – de Betlem, on se situa el naixement de Jesús. Alguns erudits bíblics posen en dubte que nasqués a Betlem, donat que al Nou Testament sempre es refereix a ell com a Jesús de Natzaret, i no com a Jesús de Betlem. Em permetré un breu apunt per tal d’ubicar aquesta població en l’actualitat: població d’uns 30.000 habitants de majoria musulmana situada a Cisjordània, a menys de 10 km de Jerusalem.
“Prop d’aquella zona –diu l’evangeli de Lluc 2:8– uns pastors vivien al ras i vigilaven els seus ramats durant la nit”. Atenent aquesta cita, no queda clar que el naixement de Jesús esdevingués el 25 de desembre, ja que l’hivern palestí es caracteritzava per les baixes temperatures que arribaven a situar-se sota zero. Segons la Gran Enciclopèdia catalana, els responsables de l’església van escollir aquesta data per cristianitzar una festa pagana ja existent, el naixement del Sol, que se celebrava poc després del solstici d’hivern.
Sense saber del cert quan ni on, Jesús va néixer ben segur en condicions precàries, però no necessàriament en un pessebre. Consensuem que va ser en el dia d’avui, deixant de banda la falta de rigor històric. I concedim que el Jesús bíblic nasqués en una establia rebent el calor del bou i la mula, que no és qüestió de desmuntar pessebres tradicionals. Però aquella nit, suposant que fos de nit, va començar el primer Nadal. La paraula que s’ha fet sinònima de retrobament familiar i de menjar en abundància a bona part del món. I com que ens trobem per dinar i beure bon vi, que no faltin regals, dispendi i alegria per als més benestants.
Lligant uns fets històrics més o menys contrastats –menys que més– cal afegir que aquella família de desplaçats va haver de fugir de Betlem cap a Egipte, escapant de l’ordre de l’emperador Herodes de matar els recent nascuts. La Sagrada Família es va convertir en una família de refugiats fins que la mort d’un Herodes poc històric els va permetre tornar per instal·lar-se a Natzaret. Avui dia, s’haurien trobat les fronteres tancades.
Bon Nadal.
(Fonts: Wikipèdia, Revista Sàpiens, JW.org, Gran Enciclopèdia Catalana)
