Comprenc tots aquells que en aquests moments se senten emprenyats, decebuts o desorientats. Aquesta ha estat també la meva reacció inicial davant la intervenció del president Artur Mas. En teoria la consulta tal com estava plantejada s’hauria d’haver dut fins al final peti qui peti, el govern de Madrid hauria d’haver tret la Guàrdia Civil o empassar-se la consulta, hauria hagut d’empresonar uns quants polítics i ara el poble hauria reaccionat amb mostres de desobediència. Correcte, però deixem-nos de romanços i anem per feina. No són víctimes el que necessitem, és determinació.
És possible que el govern no hagi actuat amb prou diligència, que alguns dels passos donats no hagin estat encertats, que hi hagi hagut interessos partidistes o fins i tot mala fe per part d’uns o altres. Sobre tots aquests aspectes jo tinc la meva opinió, però ara mateix és irrellevant. De tot això ja se’n parlarà quan sigui el moment. Ara tenim altra feina. Siguem pragmàtics, l’única alternativa real que ens queda és seguir el nostre camí. Si l’adversari s’apunta una victòria perquè es pensa que no es farà la consulta, caldrà desenganyar-lo. El que es farà ara seguirà essent la consulta, amb unes altres condicions, és cert, però continua essent la consulta. Em d’aconseguir conduir el missatge dels actors en el conflicte cap a aquesta interpretació de la realitat. Canvien les condicions, però la consulta és la mateixa.
Les conseqüències jurídiques són les mateixes en cas de referèndum, consulta, procés participatiu o qualsevol altre nom que hi vulguem donar: cap ni una. En l’ordenament espanyol els referèndums no tenen caràcter vinculant, de manera que encara que el convoqués el mateix Rajoy, el resultat seria el mateix. I aquí hi podrem participar absolutament tots, només cal que anem a votar. Serà una resistència pacífica i no crec que costi gaire aconseguir els 20.000 voluntaris necessaris. Els ajuntaments no podran prendre cap mesura per oposar-s’hi, encara que l’alcalde sigui el Sr. Albiol o la Sra. Marín. Si la votació és multitudinària, s’haurà aconseguit l’efecte desitjat. I tots podrem anar a votar a prop de casa i no caldrà dur samarretes, ni capgrossos, ni fer cap mena de performance. La imatge de cues d’electors esperant per votar, o de guàrdies civils segrestant urnes davant una munió de persones, és molt més potent que totes les manifestacions que es puguin organitzar. Si vam poder fer una senyera quilomètrica, també podem fer una cua quilomètrica davant les urnes. Per això és fonamental que hi hagi urnes, és un missatge al món de determinació. Qualsevol altra alternativa és reconèixer que l’estat ens pot impedir votar.
Al final acabarem votant en unes eleccions. Dependrà dels partits sobiranistes convertir-les en un referèndum o no. És possible que en condicions normals jo no votés cap d’aquests partits. M’hauré de fer fotre i anar a votar-ne un. Ni tan sols m’importa si fan una llista unitària o no, amb personalitats públiques o amb militants. Només necessito saber quins partits es comprometen a votar la DUI en la primera sessió del nou Parlament. Em fa menys por que governi qualsevol d’aquests partits, CUP inclosa, que seguir governats per Espanya.
El partit en el govern actualment a Catalunya és Convergència i Unió, i ho és legalment i legítimament. Quan es va constituir l’Assemblea Nacional Catalana, es va assegurar que es faria una consulta, i que si els polítics no s’hi veien amb cor o no volien, l’organitzaria la mateixa ANC amb l’ajut d’Òmnium i de l’AMI. Si aquesta possibilitat ja es veia millor que no fer res, com hem de veure ara la possibilitat que la consulta la convoqui el govern legítim, escollit
democràticament pels catalans? Aquí hi ha un dels quids de la qüestió: si pot ser, la consulta l’ha de convocar la Generalitat, que és el nostre òrgan d’autogovern i ens representa a tots.
A més, el govern és l’únic que pot dissoldre el Parlament i convocar eleccions. Que això té el perill que el partit al govern aprofiti per fer la seva política partidista? Sí, i què? Si són tant curts, ja procurarem esborrar-los del mapa amb els nostres vots. Algú altre pot convocar la consulta o eleccions? No. Doncs som-hi tots. Ens podran dir que això és seguidisme acrític. Quan siguem independents estic disposat a reconèixer-ho públicament si cal. He fet seguidisme dels meus objectius i en la situació actual cal donar suport a l’actual govern mentre tiri endavant el procés.
Ja hem hagut de sentir parlar del Sr. Joan Tarradellas, allò de “en política es pot fer de tot menys els ridícul”. Tampoc no és el moment de valorar si els Sr. Tarradellas va fer o no el ridícul en el seu moment. Ara bé, veure els polítics unionistes donant el procés per mort fa riure. Tots els que hem estat sortint al carrer aquest últims anys, com que no hi ha garanties, ens quedarem a casa mirant la desfilada de les Fuerzas Armadas i emocionant-nos amb la cabra de la Legió i la Guàrdia Civil. Però en quin món viuen?
Acceptem que la consulta no es farà amb les condicions amb què s’havia plantejat. Però es farà. I no serà una nova consulta, serà “la consulta” i prou. Tinguem sempre present que si les condicions inicialment preteses per fer la consulta no han estat possibles, la culpa recau exclusivament sobre el govern espanyol i les formacions antidemocràtiques que s’oposen al nostre dret a votar. Per això cal que siguem pragmàtics i les úniques opcions reals que se’ns presenten per votar.
Votarem i vencerem.
