A Can Barça sembla que no ha canviat res. De fet, tot segueix igual excepte el primer entrenador i algun dels seus ajudants, ja que la filosofia i els jugadors importants encara hi són. El diumenge vam poder veure un Barça fresc, ràpid i àgil, segurament per la proximitat de l’anada de la Supercopa, primer títol oficial de l’any, que exigeix arribar-hi en l’òptim estat de forma limitat pel temps de rodatge que porten des de que van tornar de vacances. Davant d’aquest Barça la Real Societat, amb un estat de forma inferior, poca cosa va poder fer.
Al Bernabéu, malgrat l’empat, el Madrid va dominar el partit contra un Valencia fluix que no pot aspirar a generar ocasions amb un doble pivot format per Gago i Tino que té com a principal defecte una velocitat senil. Però tornem al Madrid i observem que va generar suficients jugades de gol com per haver acabat guanyant el partit, i que per mala fortuna seva va topar amb un gran Diego Alves sota els pals de la porteria valenciana. L’equip madrileny en la seva empresa d’aconseguir marca un gol més que el rival va trobar a faltar la seva estrella, Cristiano Ronaldo, que com cada temporada no començarà a apropar-se al seu millor nivell fins la quarta o cinquena jornada. El Madrid jugà amb un 1-4-2-3-1 ocupant el màxim terreny possible per evitar que els jugadors es desgastessin massa, segurament perquè no deuen acabar d’estar bé físicament i dijous hi ha Supercopa. En aquest partit vam veure una jugada desafortunada, la topada de Casillas amb Pepe, que ha enviat aquest últim a l’hospital; i una jugada polèmica, el gol anul·lat a Soldado per possible de joc no confirmat. Dic no confirmat perquè, encara que sembli mentida entrats com estem al segle XXI, resulta que no hi ha cap imatge que confirmi o desmenteixi la posició incorrecte del davanter valencianista en el moment de la passada del seu company. Amb això les tertúlies de bar televisives ja han tingut carnassa per omplir minuts.
Pel que fa a l’Espanyol, on van sortir d’inici els fitxatges Capdevila i Wakaso – autor de l’únic gol de l’equip – es va trobar amb un Mallorca combinatiu – sovint al perimer toc – i perillós a la contra donada la feblesa mostrada per la línea defensiva de l’Espanyol. A l’espera de Simao, i algun altre possible fitxatge, Pochettino haurà de treballar molt si no vol que la família perica pateixi per mantenir la categoria.
La jornada també ens ha deixat una sorpresa, la defensa de tres que va presentar el ‘Cholo’ Simeone al camp del Llevant, que per cert, ha remodelat el camp i aquest ofereix una millor imatge, almenys des de la televisió; i un Betis capaç de posar-se zero a tres en el marcador, deixar-se empatar i acabar marcant dos gols per posar un tres a cinc definitiu al marcador davant un Atlètic de Bilbao que no ha començat de la millor manera una temporada que ja va començar malament amb la polèmica entre Bielsa i la junta directiva per l’enfrontament de l’entrenador amb el cap d’obres de la ciutat esportiva de Lezama.
