Per Sebastià Bennasar
Francesc Sanchís és el president del gremi de llibreters de Mallorca, una entitat que també es troba sotmesa a tota mena de pressions per part de les institucions illenques. El passat mes de juny organitzaren la fira del llibre i també la Setmana del Llibre en Català, amb nombroses incerteses tant sobre el futur com sobre si s’acabaran cobrant els ajuts que encara els deuen. Però per descomptat, un país no pot avançar sense la creació d’un pensament propi i per això els llibres són imprescindibles. Sanchís ens n’explica una mica l’ofici per dintre a Mallorca, una tasca que fan fins a 24 agremiats a l’illa.
Un gremi, és un concepte molt medieval. Quin sentit té avui en dia?
Certament, un gremi és un concepte medieval que ha de donar eines per aprendre l’ofici als seus membres i que avui en dia també té una funció sindical i més en el cas del petit comerç, en relació amb l’administració.
Quin sentit té la venda de llibres avui en dia?
És la competència més important i alternativa que hi ha en el món de l’oci i del lleure ara mateix, molt més que el cinema, perquè implica la participació del lector que ha de crear allò que llegeix dins la seva ment. Per això té tot el sentit, perquè permet imaginar i hi ha una exigència que és la que crea els bons lectors.
Us ha sorprès que un dels motius de més reacció contra el Partit Popular a Mallorca s’hagi produït precisament per defensar el català?
M’han sorprès algunes actituds. La classe mitjana i alta ha estat l’única que ha fet una defensa fèrria del castellà, en canvi la gent jove i de mitjana edat que no comprèn i que no accepta que li toquin temes que afecten els seus sentiments és la que ha fet la més gran reacció. Mentre que els padrins estan acollonits, hi ha una generació de mitjana edat que ha dit que hi ha uns mínims que s’han de defensar, fins i tot per part dels mallorquins.
Creis que existeixen les Illes Balears?
Les Balears com a sentiment de poble no existeixen, però com a cultura sí. Ens sentim tan a prop amb la resta dels Països Catalans com amb la resta de les illes. El concepte d’illes és purament administratiu i cultural i això ho corrobora la història.
En el món del llibre sovint es dóna la culpa de tots als mals al distribuïdor. Vós també ho sou. Per què aquesta tendència a culpar el distribuïdor de tot?
Cal dir que hi ha uns quants tipus d’editors: l’editorial on l’editor és l’empresari; l’editorial que és empresa i l’editorial que és un hobby. En el primer i en el darrer cas creuen en ells mateixos i en el coneixement del mercat i normalment quan una cosa no funcionen donen la culpa al distribuïdor, quan sovint és un problema de producte. A les editorials que són empreses els equips de màrqueting i producció són els que decideixen i és l’equip de màrqueting qui pren sovint les decisions sobre llibres i producció. Pocs són conscients que per fer les coses bé no haurien de fer més que cinc llibres a l’any perquè no hi ha capacitat d’absorció. El que passa és que han de donar les culpes a algú perquè la capacitat d’autocrítica és molt poca.
El drama són les devolucions?
El drama per a un distribuïdor és sempre la devolució. Els marges són molt petits i jo puc dir que a banda dels sous mai no he guanyat res amb la distribuïdora.
Que ha de ser una llibreria?
Una llibreria hauria de ser i haurà de ser un espai de difusió del llibre i de projectes i inquietuds, un lloc on es produeixi un intercanvi d’opinions. Això és el que hauria de ser. De fet, jo tot el que sé del món del llibre ho he après dels meus clients i hem d’aprofitar la informació per transmetre a altres clients i editors.
El Partit Popular té voluntat d’acabar amb la cultura?
Com l’entenem ara sí. La volen retornar només a les elits, tal com era al segle XIX. Que tothom tengui una carrera i que fins i tot els agradi l’òpera amb texans és quelcom que molesta, no els agrada. Volen tornar la cultura i el coneixement al seu àmbit restringit i controlat, perquè el que volen és crear empleats per als seus fills. Ningú del PP està en contra del llibre, al contrari, hi ha molts bons lectors, també dins el PSOE. El que els molesta és la generalització de la cultura perquè saben que com més beneits més fàcils de dur som i per això per a ells és molt millor si la cultura la controlen les classes benestants i així no se tiren pedres damunt d’elles mateixes.
I això afecta directament a la mediocritat de la política?
Crec que ets ingenu si penses que són mediocres. La gent impossibilitada per triomfar en els camps professionals és la que va a parar a la política. La mediocritat és una altra cosa, però és que en la política el que hi ha és un intent de mantenir així com sigui el lloc, fins i tot votant en contra de les ideologies de cadascú. A la transició els polítics sabien que en qualsevol moment plegaven i se n’anaven a la seva feina, però ara n’hi ha molts que no tenen cap altra feina. És molt pitjor que la mediocritat, és la submissió a la capacitat d’obediència. Els polítics haurien de fer aportacions i els haurien d’escoltar, però en canvi només obeeixen.
Sembla que des de “Els mallorquins”, de Josep Melià, hi ha hagut molt poca aportació a la literatura assagística a casa nostra…
Bé jo crec que hi ha hagut altres aportacions, com la de Pere Sampol des del punt de vista ideològic o la de Carles Manera des de l’economia, però és veritat que sense aquesta repercussió que va tenir “Els Mallorquins”. Però això és perquè a Mallorca la política s’ha vist ben sovint com un mal menor i el polític encara es veu com una reminiscència del franquisme. Aquí hem estat molt poc polítics i això es va veure amb el moviment del 15-M, tot i que crec que la supressió de la política no és una alternativa. Jo al principi ho vaig veure amb molts bons ulls, però crec que no s’han volgut implicar, només protestar.
Com valorau la literatura que es fa des de Mallorca?
És un dels nivells més alts que hi ha. Ara tenim la remesa més bona dels escriptors en català i molt millors que els valencians. L’altre gran centre seria el dels escriptors de Madrid o que hi viuen. Però per qualitat, en català, els illencs són molt bons i això també ho saben les editorials catalanes que hi aposten amb força.
No sé si heu resolt algun dels deutes del gremi amb el Govern, però em sembla que ni la fira ni la setmana del llibre en català han aconseguit grans resultats…
No s’ha resolt res a la fira del llibre i a la setmana i no ha anat bé des del punt de vista econòmic, però des del punt de vista cultural i resistencial era important fer-ho. No hem tengut molt d’èxit des del punt de vista de les vendes, però en canvi els actes han estat dels mes massius en molts anys perquè a Mallorca hi ha fam de cultura. Hi ha moltes coses que no se fan i quan es fan actes culturals la gent respon i omple els recintes a vessar.
Sempre heu cregut en la vessant empresarial de la cultura…
Mira, nosaltres donam feina a 16 persones. Sempre hem tengut vocació empresarial tant amb les llibreries com amb la distribuïdora. Això sí, hem tengut vocació per un negoci com el de la cultura que implica que fas el que t’agrada i que creus en el que vens.
I com està en aquests moments el tema del llibre electrònic?
La crisi està aturant-ho tot, però nosaltres ja hem entrat en plataformes conjuntes per tal de poder estar posicionats per quan arrenqui de veres.
Una de les darreres polèmiques en el món del llibre ha estat al voltant dels clàssics catalans i la seva presència a les biblioteques. Què en pensau?
Amb els clàssics passa com amb tot, n’hi ha que sí que haurien de ser a totes les biblioteques i n’hi ha que no. És com a les escoles. Llegir el Tirant a tercer o quart d’ESO no me sembla correcte, però Josep Pla hauria de ser obligatori. Els clàssics ofereixen lliçons de pedagogia molt interessants, però una biblioteca és com un llibreter i els bibliotecaris no ho han de tenir tot, sinó allò que els seus usuaris volen llegir i han de fer arribar la cultura a les persones que en tenen més dificultats d’accés.
