Per què has trigat
tant en arribar?
T’esperàvem com l’espòs
deleja la muller perduda.
Estàvem secs
des de la gola al desig.
Guaitàvem el cel
sense signes d’esperança.
Els núvols passaven de llarg,
ses grumolls blancs
s’esvaïen com el fum,
de l’ansietat
que hem patit massa temps.
Els prats pareixien cremats,
els boscos mostraven
arbres secs com el fang
endurit per la soleia,
els rius eren fils d’aigua
que, tímida, no arribava al mar.
Aquell campanar punxegut
de Sant Romà de Sau
havia deixat caure
sa líquida vestidura,
fins mostrar l’esquelet
del que havia estat un poble.
Els pagesos ploraven,
però aquelles llàgrimes
no els regaven ni els peus.
La set només la saciava
una tènue esperança.
Per Pasqua et vas deixar caure
en una escadussera jornada;
la saó no fou suficient,
els pantans ni una rialla.
