De esos polvos estos Koldos

El passat 29 d’abril el president del Gobierno va trencar el seu silenci de 5 dies per anunciar que continuaria al capdavant del govern espanyol per tal d’impulsar un procés de “dignificació de la política”. Un espectacle de frivolitat que , entre d’altres, ha servit com a excel·lent eina per evitar parlar de Salvador Illa i la seva nefasta gestió de compres centralitzades durant la pandèmia de la COVID-19. Una gestió tan escandalosa que ha hagut de fer parada tant al Congreso com al Senado per donar-ne explicacions. Això sí, amb el benefici de tot un país més pendent del silenci d’un president, que no pas de les declaracions de qui va pagar mascaretes a preu d’or i a qui es vincula ja amb una persona encara més grisa que el propi Illa: Koldo.

En aquest escenari Pedro Sánchez ha estat, és i continuarà sent durant el que queda de campanya el millor ungüent possible que podia tenir Illa per l’afer de les mascaretes i la seva vinculació amb Koldo, que cou com una patata calenta en les seves mans. És molt més fàcil per a Salvador Illa amagar-se rere Sánchez, com el nen que sap que no ha obrat bé i corre a buscar refugi rere les cames dels seus pares. Sols que Illa ja no és un nen, i en principi, pretén governar Catalunya.

Sánchez apel·la a les seves pròpies emocions per marcar la campanya a Catalunya i convertir-les en un plebiscit sobre ell. Una manera de fer que a Salvador Illa ja li va bé, doncs segons ell mateix, que Sánchez hagi decidit mantenir-se a la Moncloa és “la millor notícia que podia rebre Catalunya”. La dependència i manca d’autonomia d’Illa és tan flagrant que ja ni s’atreveix a dir que la millor notícia seria que Catalunya fos governada per ell mateix. No pas, la millor notícia per Catalunya és ser dependents d’allò que passi o deixi de passar a Madrid. Al PSC, donades les circumstàncies ja li va bé assumir amb obediència la tutela de Moncloa sobre la vida política de Catalunya. Ja se sap “donde manda patrón no manda marinero”.

Així doncs, el projecte del PSC per Catalunya es inexistent més enllà de lligar el nostre futur al de Madrid. Bé, en realitat sí que hi ha projecte: el de continuar buidant de contingut al nostre país, tot empobrint-lo amb projectes com el Hard-Rock, continuant sense posar fre al turisme, relegant la nostra llengua a posicions de misèria… El seu és un projecte de pau per Catalunya en el pitjor dels termes possibles, la pau a través de la pacificació, és a dir, el sotmetiment econòmic, cultural i productiu del nostre país. Una falsa pau imposada per Madrid i gestionada pel PSC.

Davant d’un escenari de campanya electoral on ha passat a ser un plebiscit sobre Sánchez i una cortina per tapar les vergonyes d’un ex-ministre de sanitat associat a Koldo, hem d’autocentrar aquesta campanya de nou en Catalunya. La nació i la construcció nacional és l’únic camí per fer que aquestes eleccions tornin a parlar sobre nosaltres i el nostre futur, i no sobre el futur d’estrategs polítics que tot just ara descobreixen en primera persona els efectes de l’extrema dreta i la seva caverna mediàtica.

En aquestes pròximes eleccions del 12 de Maig ens hi juguem que el PSC torni a seure a la presidència de la Generalitat. Res de dolent amb els canvis de poder i la democràcia, només faltaria. Però ens hem de preguntar si volem com a president algú que, en mig de la pitjor crisi de salut pública que mai hem viscut, va adjudicar contractes milionaris a empreses que arrosseguen més dubtes que Frenkie de Jong al mig del camp. Si volem algú que va pagar mascaretes 28 cops més cares del que tocaria, que ha fet que Espanya sigui catalogada com el pitjor país de l’OCDE en gestionar la pandèmia, o que va adjudicar un contracte de 253M€ a una empresa de begudes alcohòliques amb una direcció amb sentència ferma per estafa. Més enllà de quedar descartat per a exercir responsabilitats públiques per manca evident d’ètica política i gestió de recursos públics, que tractés aquests 253 milions d’euros com un simple error de poca importància, és prou indicatiu de quin tipus de persona pot arribar a la presidència de Catalunya.

És cert que potser 253M€ semblen pocs al costat de pressupostos tan grans com els d’Espanya o la Generalitat; però tot diner públic és igual d’important i m’agradaria exposar-vos un exemple de què es pot fer amb aquesta quantitat de diners si, en comptes de malgastar-los en contractes a dit a empreses amb condemnes per estafa, posem aquests diners al servei de la gent i del país, tal com ha fet Esquerra Republicana aquests darrers anys de govern:

Crec que és prou fàcil entendre que és millor un govern liderat per ERC, que aprofita 253M€ en inversions i programes que tenen una utilitat per a millorar la vida de la gent del nostre país, que no pas tenir un govern liderat per un Salvador Illa que adjudica 253 M€ a dit a una empresa de begudes condemnada per estafa.

Aquest ha estat només un ínfim exemple de la gestió de què ha estat i és capaç Esquerra Republicana. De fet, aquests 253 M€ només representen un 0,6% del Projecte de Pressupost de 2024. Imagineu en quins projectes i polítiques s’hauria pogut invertir amb els comptes més expansius de la història de Catalunya. Per desgràcia, els Comuns van preferir fer la pinça amb Junts per tombar-los. Un greu error tenint en compte que Europa ja ha donat via lliure al retorn dels ajustos pressupostaris que impossibilitaran nous pressupostos expansius. Per cert, si sou dels que preferiu un govern amb polítiques expansives  no és bona idea donar suport a aquells que precisament a Europa han votat a favor de tornar a l’època de les retallades. No us deixeu enganyar pels vents huracanats que baixen de Bèlgica, puix més que un vent d’aire fresc i nou és un vent de retorn a l’austeritat. Al passat.

Però tornant a parlar sobre xifres, un govern republicà que ha fet que el programa d’ “Igualtat i respecte a la diversitat”, passi de 20M€ al 2020 amb Quim Torra com a president, als 63M€ actuals (+220%). Un programa destinat a abordar la violència masclista, i qualsevol altre tipus de discriminació per avançar en la implantació de polítiques feministes que garanteixin la igualtat de dones i homes en tots els àmbits. També enfocat a aprofundir en la garantia dels drets de les persones LGTBI+ i fer front a les violències o discriminacions per LGTBI-fòbia.

Altres programes que també tenen un important increment de l’etapa de Junts a l’actual presidència republicana són, per exemple: “Internacionalització, promoció i foment del comerç exterior” que passa de 18M€ al 2020 a 28M€ al 2023 (+56%); “Suport a la Indústria”, de 58M€ al 2020 a 110M€ al 2023 (+90%); Habitatge -un problema cada cop més important pels catalans- de 378M€ al 2020 a 617M€ al 2023 (+63%).

Això sí, s’ha de dir que pel que fa a percentatges Salvador Ill n’és el rei absolut, amb l’estratosfèrica xifra de pagar un sobrecost del 2800% per mascaretes durant els moments més durs de la pandèmia de la Covid-19. De nou, una altra xifra que l’inhabilita com a president de la Generalitat de Catalunya.

Aquestes són les xifres de la impecable gestió republicana al capdavant de la Generalitat de Catalunya. És cert que la gestió del dia a dia dels recursos dels catalans no és una empresa tan èpica com ho és parlar sobre els sentiments de Pedro Sánchez o el retorn de Carles Puigdemont -gràcies a la feina feta per ERC amb l’amnistia-. Però al final del dia, allò que fa que les nostres vides millorin, que els nostres serveis públics funcionin correctament i siguin exemplars no és l’emotivitat dels discursos del PSOE i Junts, sinó la feina de gestió feta per ERC.

No voldria haver d’escriure un article d’aquí a 4 anys lamentant la presidència d’una persona amb presumptes vincles amb un comissionista com Koldo, amb un historial més que dubtós d’adjudicacions a dit amb sobrecostos i a empreses sentenciades per estafa. En definitiva, algú que no presta cap mínima atenció als recursos de tots. No voldria haver de dir que alguns ja ho vam advertir, i que “de esos polvos estos Koldos”.

Arribats a aquest punt poc més puc fer que desitjar la millor de les sorts als meus antics companys de militància d’Esquerra Republicana. La feina hi és, i les dades així ho demostren de forma inapel·lable.